El curs 2022-2023 ja ha arrelat dins del nostre calendari social i vital. Transcendental, pel que fa a la polseguera que aixecava; però intranscendent pel que fa a la normalitat amb la qual ha començat. Una setmana després d’arrencar, a Sabadell no s’han produït grans incidències, tret d’alguns episodis de caos per la jornada intensiva de setembre que s’ha adoptat a les escoles públiques. Com cada any, el curs ha començat amb deures per resoldre. A Diari de Sabadell us expliquem les cinc assignatures pendents en l’àmbit educatiu sabadellenc, i també català.
Les places a P2 i P3, el maldecap de les famílies més joves
Aquest mitjà es fa cada any ressò del periple que famílies de Sabadell han de travessar per inscriure els seus fills i filles en escoles públiques del barri o en escoles bressol municipals. Les preinscripcions escolars, novament, han posat de manifest que l’oferta pública no és capaç d’absorbir l’alta demanda.
En el cas de P3, la majoria de sol·licituds fetes després de la primera adjudicació de places va arribar a bon port; tot i que algunes famílies, sobretot de Can Llong, no van tenir adjudicat un centre fins una setmana i mitja abans de l’inici de curs.
El periple d’algunes famílies per aconseguir plaça de P3 al barri
A les escoles bressol, enguany la situació ha estat encara més delicada. La gratuïtat de P2 anunciada per la Generalitat va generar un augment de la demanda. Més de 200 famílies van quedar-se en llista d’espera per a poder inscriure els fills a l’escola bressol pública.
Accés a FP, oferta escassa per a tanta demanda
L’Observatori del Consell Comarcal assenyala que existeix “un notable desequilibri entre l’oferta de places i la demanda en formació professional (FP)”. Aquesta és la conclusió que s’extreu d’un informe realitzat al Vallès Occidental, amb dades del curs 2021-2022. Es van registrar un 44% més de sol·licituds de primera opció que places vacants ofertes: en nombres absoluts, 3.352 més.
L’estudi també assenyala que l’oferta no s’ajusta al que volen estudiar els alumnes. La branca amb més desequilibri va ser sanitat, seguida d’activitats físiques i esportives, informàtica i comunicacions i serveis socioculturals i a la comunitat. Una situació a solucionar, que ens deixa veure com de popular s’ha fet la Formació Professional, que s’ha consolidat com una alternativa acadèmica sòlida i atractiva per a molts sabadellencs.
Barracons escolars, situació enquistada en alguns centres
Una solució que hauria de ser transitòria ha acabat esdevenint una realitat quasi estructural a Sabadell, que s’ha convertit en una de les ciutats catalanes amb més mòduls. El municipi acumula una dilatada història de barracons, sobretot a Can Llong.
-
Institut Escola Virolet – La primària del centre ha canviat els barracons per un edifici nou aquest any. La licitació que ha de permetre construir l’edifici de secundària, però, porta encallada des del març.
El nou edifici per acollir la secundària del Virolet, enrocat sense data
-
Institut Arraona – En aquest centre el curs també ha començat sense novetats sobre el projecte del nou edifici. Mentrestant, haurà d’acollir els alumnes en aquests mòduls prefabricats.
El nou edifici de l’institut Arraona estarà acabat el curs 2023-2024
-
Institut Narcisa Freixas – El nou edifici hauria d’estar construït per al següent curs. A principis de febrer l’Ajuntament va fer la cessió del terreny a la Generalitat, de qui depèn la construcció de l’edifici.
“Molts alumnes no arribaran a conèixer el nou institut Narcisa Freixas”
Abandonament escolar, un problema també català
L’abandonament escolar prematur és una assignatura que Sabadell arrossega sense poder aprovar, un curs rere un altre. A la ciutat, segons calculava l’Observatori del Consell Comarcal l’any 2019, la situació és crítica: el 20,4% dels joves sabadellencs de 17 anys abandonen els estudis un cop finalitzada l’etapa obligatòria.
La Unió Europea també suspèn Catalunya, on el 14,8% de joves d’entre 18 i 24 anys només obtenen el títol de l’educació secundària obligatòria (ESO) i després deixen la formació acadèmica —segons dades de 2021—. És un dels percentatges més alts del continent, on la mitjana se situa entorn del 10%; també superior https://yourfappeningblog.com/ a la mitjana al conjunt de l’estat espanyol, d’un 13,3%.
Sindicats i Educació, un estira-i-arronsa perpetu
Les relacions entre els sindicats i el Departament d’Educació de la Generalitat s’havien convertit en quasi un camp de batalla aquests darrers mesos. Algunes modificacions impulsades per l’executiu de Josep González-Cambray —com l’avançament del curs escolar o la jornada intensiva de setembre— no van agradar al professorat, que fins i tot va amaneçar amb una jornada de vaga coincidint amb l’inici de curs. Una reunió in extremis va permetre destensar la la relació entre ambdues parts: el professorat va desconvocar la vaga a canvi d’incorporar 3.500 docents a les aules catalanes. “Victòria parcial”, deien els sindicats, que asseguren que aquesta reunió és únicament el primer gol d’un partit amb encara moltes problemàtiques per a tractar i resoldre.
Desconvocada la vaga d’educació: “No descartem mobilitzacions més endavant”
