El nou curs escolar va començar d’una manera anòmala, quasi podríem dir accidentada: una setmana abans, just després de Festa Major i amb molta feina encara per resoldre. No està sent una legislatura fàcil per al conseller d’Educació, Josep González-Cambray, que ha hagut de fer front a l’oposició del professorat, canvis legislatius exprés i sentències sobre l’ús de la llengua castellana.
Els problemes en matèria d’ensenyament no es poden llegir amb una sola òptica: venim d’on venim, d’anys de retallades, i que el consens que existia al voltant del model educatiu s’ha esmicolat a mesura que la societat s’ha polaritzat sobre la qüestió independentista. La judicialització tampoc no ajuda, és evident.
L’educació s’hauria de tractar amb una visió a mitjà i llarg termini, considerant la demanda existent en les primeres etapes i l’evolució del mercat laboral de cara l’educació secundària. Aquesta previsió s’hauria de veure reflectida tant en els equipaments (pressupostos) com en l’aprenentatge (currículum). No hauria d’estar condicionada als governs de la Generalitat. Una bona planificació és fonamental per no caure en la improvisació.
