Publicitat
Ciutat

Sabadell, 83 anys després: a la recerca dels desapareguts de la Guerra Civil

La Guerra Civil i la dictadura van truncar la vida de Sabadell fa més de vuit dècades. Només en els primers sis anys de postguerra, 24 veïns van ser executats en judicis sumaríssims, segons l’Arxiu Nacional de Catalunya. La llista de víctimes i represaliats, però, mai ha estat completa: hi ha milers de restes pendents d’identificar des de fa dècades. Despulles que no tenen nom ni cognom, i que resten en silenci atrapades en un dels moments més foscos de la història recent de la ciutat i del país.

Per rescabalar l’honor de les víctimes i dels seus familiars, el Departament de Justícia ha posat en marxa la campanya Tancar el dol, dirigida a tothom que busqui persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic i el franquisme. La direcció general de Memòria Democràtica insta tothom que busqui un ésser estimar a inscriure’s al Cens de persones desaparegudes i facilitin mostres d’ADN per participar en el programa d’identificació genètica.

Diverses fosses obertes de la batalla de l’Ebre amb arqueòlegs treballant al Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre / ACN

Si ningú no els busca, ningú els reclamarà i, per tant, no es podran identificar. I en són molts: un de cada deu morts a la guerra i durant el règim de Franco encara no tenen una identificació. Fins ara, s’ha pogut disposar de 2.774 perfils genètics d’unes 20.000 persones enterrades a fosses a tot Catalunya. “Tancar el dol suposa dignificar la memòria de les víctimes i reparar el dolor de les famílies”, exposen des del departament. “No van tenir un cos per plorar i per enterrar que els ajudés en el procés”.

La crida es fa a contrarellotge. Molts dels familiars i amics de les víctimes del franquisme ja han mort. S’apel·la a tots els que encara siguin vius i als familiars que tinguin constància d’un desaparegut. “86 anys després de l’inici de Guerra Civil ens cal guanyar temps al temps en la recerca dels milers de víctimes que encara hi ha a les fosses comunes del nostre país”, assegura la consellera de Justícia, la sabadellenca Lourdes Ciuró, en declaracions al Diari.

l’entrega de les despulles d’Anton Casanovas en presència de la consellera Ciuró / CEDIDA

La identificació de les despulles és un pas essencial per poder retornar les víctimes als seus éssers estimats, però també deixa un missatge simbòlic, segons la consellera: “Donem compliment al principi de reparació de les víctimes, i també de veritat, de justícia i del deure a la memòria, així com el de garantia de no repetició”, exposa.

Noms i històries

Cada víctima de la Guerra Civil té un nom i una història al darrere. “Mai és massa tard”, assenyalen des del departament. El retorn de les despulles d’Anton Casanovas Castany, un sabadellenc mort al front de l’Ebre l’any 1938, n’és una bona mostra: ell, un jove soldat republicà, va morir amb només 30 anys i va ser enterrat en una fossa amb altres soldats. El novembre passat, 83 anys després de la seva desaparició, les seves restes van ser enterrades al Cementiri de Sabadell.

La clau va ser una prova d’ADN aportada per la seva filla, la Dolors, que també es va inscriure al cens de persones desaparegudes el 2004. L’entrega de les despulles i l’enterrament va ser un moment molt emotiu per als familiars de l’Anton. Molt emocionada i alleugerida, la Dolors va poder tancar la ferida. “Me’n vaig d’aquest món amb satisfacció perquè em faltava fer això”, va assegurar en recuperar les restes del seu pare.

Com s’identifiquen les restes?

La identificació genètica de les persones desaparegudes és fruit d’un treball conjunt entre els departaments de Justícia i de Salut. D’una banda, es classifiquen els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura i, de l’altra, es classifiquen els perfils genètics de les restes humanes que s’extreuen de les fosses i s’estudien a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Es necessita l’ADN del familiar més proper de la persona desapareguda, extret d’una mostra bucal, per a una identificació correcta de les despulles.

A partir d’aquí, es creuen les dues bases de dades per poder establir parentius i fer les identificacions personals de les restes. És un procés elaborat que, no obstant això, ja ha permès identificar 18 persones desaparegudes en els últims cinc anys. Un d’ells, l’Anton.

Les restes del soldat republicà Anton Casanovas arriben al cementiri de Sabadell

Publicitat
Comentaris
To Top