Ciutat

Les restes del soldat republicà Anton Casanovas arriben al cementiri de Sabadell

La filla del soldat republicà té 87 anys i havia esperat aquest moment tota la seva vida: “Me’n vaig d’aquest món amb satisfacció perquè em faltava fer això”

La família del soldat republicà Anton Casanovas Castany amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, al Cementiri Municipal de Sabadell / ACN

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va lliurar dissabte les restes d’un soldat republicà que va morir durant la Guerra Civil als seus familiars de Sabadell. La víctima va ser Anton Casanovas Castany, qui va morir al front de l’Ebre i va poder ser identificat durant aquest estiu gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat.

Anton Casanovas Castany va desaparèixer al front de l’Ebre el 1938, quan tenia 30 anys. Els familiars es van inscriure al Cens de persones desaparegudes el 2004 i la seva filla Dolors va ser qui va donar la mostra d’ADN que ara ha permès identificar-lo. La Dolors, de 87 anys, va rebre molt emocionada les restes del seu pare, que va morir quan ella tenia quatre anys. “Me’n vaig d’aquest món amb satisfacció perquè em faltava fer això”, va afirmar tot celebrant que ara el seu pare podrà descansar amb la seva mare al cementiri municipal de Sabadell.

Ciuró ha detallat que el seu departament ha incrementat la partida pressupostària destinada al Programa d’identificació genètica per tal “d’ajudar a les famílies a tancar el dol”. “Creiem que és de justícia històrica”, va afirmar tot detallant que encara hi ha molta feina per fer, ja que a Catalunya hi ha 700 fosses de la Guerra Civil i només n’han obert 61.

Davant d’això va demanar a les famílies que “no defalleixin” i que “deixin les seves mostres genètiques a la Vall d’Hebron”. La consellera va assegurar que és indolor, que és gratuït i que fa molt més fàcil trobar els desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura franquista.

Des que es va posar en marxa el Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya, el 2016, s’han pogut identificar 16 persones. Això ha estat gràcies a l’encreuament de les bases de dades dels perfils genètics dels familiars i dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques. Tot i que actualment la Generalitat té 2.600 mostres de familiars de desapareguts, encara queden identificar molts dels cossos recuperats en els darrers anys.

Un 21% més de pressupost per polítiques de memòria

Coincidint amb el retorn de les restes del soldat republicà, la sabadellenca Ciuró ha donat a conèixer que el seu departament ha incrementat fins als 4,8 milions d’euros la partida pressupostària destinada a les polítiques de memòria per recuperar i retre homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme. Suposa un creixement del 21% respecte al 2020.

Comentaris
To Top