Publicitat
Oci i cultura

Andrés Salado, director d’oquestra: “Vull proposar una Novena de Dvorak vital, amb força rítmica i folklore”

Andrés Salado dirigirà l'OSV a Sabadell

Entrevista al director convidat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, que actuarà divendres a la Faràndula

Andrés Salado dirigirà l'OSV a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

Andrés Salado (Madrid, 1983), actual director titular de l’Orquestra d’Extremadura i convidat habitual de diverses formacions espanyoles, inaugurarà divendres la temporada de concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) a la Faràndula de Sabadell, a les 20h. Conegut per les seves intervencions en el talent show La Platea de TVE i per la seva faceta divulgativa, és una de les batutes amb més predicament del panorama actual.

Retornes per quarta temporada consecutiva al capdavant de l’OSV després d’haver ofert el tradicional Festival de valsos, el Concert d’Any Nou i, també, la inauguració del curs passat.

Sí, és una oportunitat que m’entusiasma perquè és una formació idiosincràtica, molt avesada a la seva gent, a la seva cultura i molt arrelada a la societat, on compleix una gran tasca social. Ho proven els molts projectes socials en què participa i que converteixen el fet musical en quelcom que va més enllà del concert. Fins i tot, podria dir-se que són com una medicina en aquest context, pel que ofereixen i pel seu funcionament intern.

El programa d’aquest cap de setmana presenta dues de les obres cabdals de Dvorak, però s’obre amb una composició de l’afroamericana Florence Price (1878 i 1953).

El concert comença amb una peça d’uns vuit minuts, molt bonica i inspiradora, originalment escrita per quartet de corda. Encaixa en la confluència artística entre els EUA i Europa en les dues obres de Dvorak, ja que l’obra de Price es basa en el folklore i els espirituals nord-americans. En certa manera, i salvant les distàncies, em fa pensar en la densitat i construcció de l’arc melòdic d’algunes pàgines de Sibelius, com l’Andante festivo o alguns dels seus poemes simfònics.

L’OSV també aposta per repertori feminista en un altre concert, el de març, quan interpretarà una obra de la parisenca Augusta Holmes.

És molt interessant, perquè hi ha pàgines molt ben escrites per compositores que no ho van tenir gens fàcil, ni per estudiar ni per a estrenar-les.

Aquesta serà la primera vegada que dirigeixes la Novena de Dvorak. Quin enfocament planteges?

He dirigit molt la seva Vuitena simfonia, que també és excepcional per la seva creativitat, però efectivament encara no he dirigit la Novena. I vull proposar una imatge vital, amb força rítmica i realçant-ne el folklore, menys romanticona i amb més esperit, si se’m permet l’expressió.

Andrés Salado a la seu de l'OSV

Andrés Salado a la seu de l’OSV / VICTÒRIA ROVIRA

És a dir, apostant per una lectura dotada d’aquella frescor i jovialitat eslaves en una obra, cima del simfonisme del seu compositor, allunyada de pretensions metafísiques, amb tensions i oposicions, però menys exagerades que d’altres simfonistes contemporanis?

Aquesta simfonia és molt rica i completa perquè hi ha influència de la música negra, la música txeca i, fins i tot, de l’escocesa o cèltica, en què tot queda ben assimilat, amb climes pastorals, temes d’estil coral, ambients vitals i solejats, però alhora tenyits de melangia. I melodies de gran sensibilitat, com la cantada pel corn anglès al segon moviment i que es va popularitzar com a Going home. A banda, és clar, d’un final que és una lluita apassionant entre dos temes, amb un cert caire marcial i tempestuós, en què retorna el tema principal de l’obra en una conclusió ampla i molt intensa.

A més, interpretareu el popular i cabdal Concert per a violoncel i orquestra en Si menor de Dvorak amb la solista Anastasia Kobekina, que és un jove valor que, potser, el gran públic desconeix però que no escapa a les oïdes atentes dels programadors de l’OSV.

És una artista de nivell top i d’àmbit mundial que toca amb molta personalitat, passió i musicalitat. He treballat amb ella en anteriors ocasions, per exemple a Extremadura, i hi sento una sincera connexió artística. Només per com fa cantar el seu Stradivarius val la pena venir divendres.

I també sereu en el concert del 20 de gener amb algunes obres molt diverses i que a casa nostra es programen poc.

Serà un concert molt diferent, eclèctic, de compositors de l’àmbit llatinoamericà com Revueltas i que acabarà amb el mític Bolero de Ravel, que és una pàgina magistral però molt difícil en què el més mínim error por fer-ho trontollar tot.

Això serà després de la teva visita a Veneçuela. 

Sí, a primers d’octubre tindré l’oportunitat de dirigir l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar, que és fruit del projecte del ja difunt José Manuel Abreu i que, sota la direcció de Gustavo Dudamel, va ocupar un lloc a nivell internacional demostrant la importància del element cultural i cívic de la música. Hi oferiré obres de Falla, Albéniz i Granados.

Publicitat
Comentaris
To Top