El sabadellenc Claudi Martí tornarà a optar a la presidència, per iniciar el que seria el seu segon mandat i darrer –tal com marquen els estatuts del Club– al capdavant de l’entitat centenària. Amb el lema “molt més x fer”, Martí es presenta com l’opció que té el “model d’èxit” per afrontar els reptes del futur.
Quan i perquè decideix presentar-se a la reelecció? Possiblement, el que m’acaba de motivar encara més i que podria fer que no m’hi presentés és la pandèmia. Ha estat un mandat accidentat i molt treballat. Realment quan hi penso, amb tot el que hem viscut, crec que el club em necessita encara més. Aquests anys ja estat una tasca immensa, complexa, que ens ha sobrevingut. M’adono que el club necessita més de l’aportació dels socis per tirar endavant i jo crec que com a soci haig de continuar treballant per l’entitat. A vegades puc tenir la sensació d’haver decebut al soci, en el sentit que no li he pogut donar el que podia aportar en el meu projecte dels darrers anys. I això encara reforça més el sentiment cap al club i la il·lusió per tirar endavant.
Quin és el perfil de l’equip? Estic envoltat de gent, on la majoria d’ells ja m’han acompanyat en aquesta legislatura: socis i sòcies de tota la vida, amb diverses implicacions, que han participat de la immensa tasca que hem fet aquests anys. També incorporarem gent del club de tota la vida que veu el projecte de la mateixa manera i que ens ajudarà a reforçar aquest projecte, a tirar-lo endavant, i a adaptar-lo a les circumstàncies de la realitat. Però sempre sota el mateix model: global i transversal, amb valors molt clars, sent referent en el foment de l’esport, sobretot, en els esports d’aigua.
Molt més per fer. Tot allò que no s’ha fet ha estat per la Covid-19? Crec que reflecteix bastant bé la realitat. S’ha fet molt i es pot fer molt més. El molt que s’ha fet també es podia fer diferent, és clar. Però qui fa les coses és qui les pot fer bé, regular o malament. La pandèmia ens ha condicionat, sí. També en la presa de decisions. Vam heretar una entitat molt delicada des del punt de vista econòmic i social-esportiu. Els tres primers anys es van dedicar pràcticament a redreçar la situació esportiva i econòmica, sent reactius. A la segona part del mandat teníem els projectes importants, però de voler ser proactius, vam haver de ser molt reactius. Tot i les circumstàncies hem estat capaços de continuar avançant.
Satisfet de totes aquelles decisions que ha pres? Penso que no hi ha cap president ni cap junta directiva que faci les coses malament expressament. Coses més o menys encertades, segur. Hem hagut de prendre decisions que potser ara les prendríem de manera diferent. El motiu de la presa d’aquestes decisions sempre han estat pel bé i el futur de l’entitat. Crec que el resultat ens avala: el club està posicionat amb una base sòlida perquè el futur sigui engrescador, i crec que hem fet una gran tasca.
El Club té molts reptes, però dos d’ells és recuperar massa social i minimitzar costos energètics. El club no el podem veure des d’un prisma. No el podem veure a través de números o d’èxits esportius, només. Hem de recuperar més socis? Sí. Hem de continuar sent eficients, des del punt de vista econòmic, per fer més amb menys. Més eficient a l’hora d’ingressar, no només en socis sinó amb les activitats que anem creant, i amb espònsors i patrocinis. Ho hem de veure amb aquesta transversalitat. Hem de posar a disposició dels ciutadans de Sabadell el Club. Tornar a costar el Club des de tots els vessants als sabadellencs. I aquesta és la línia de treball que ha de continuar.
I com ho farà? D’ençà que vam arribar fa sis anys que ja tenim unes línies de treball molt clares, i en aquests moments ho tenim definit en quatre pilars molt bàsics: El dia a dia, el servei al soci; Part esportiva, on el Pla Pedrera és el camí cap a l’èxit; la relació del Club amb el medi ambient, reduir les energies fòssils per les renovables, i com ha de ser la nostra ‘casa’: transformar Montcada i acabar totes les instal·lacions exteriors de Can Llong. Aquests darrers sis anys, tot i la situació econòmica, s’ha generat capacitat d’inversió de més de 7 milions d’euros.
Detalli aquest Pla Pedrera, amb el primer equip femení de waterpolo de la temporada passada. S’ha de mirar més enllà. L’any passat hi havia quatre jugadores estrangeres, sí. Però a Atenes hi havia set waterpolistes que havien après a nedar al Club. No hi ha cap equip europeu de cap esport que lluiti per guanyar una Copa d’Europa amb tantes waterpolistes formades a casa. Per poder tenir la Maica, la Mati o la Judith, s’ha de treballar la base. Feia sis anys que el Club no participava en cap campionat d’Espanya d’edats, ni masculí ni femení, i aquest any n’hem guanyat dos. Abans d’arribar a la presidència no es va treballar la base. Tenim un buit de sis anys, i això és un hàndicap.
Això pot requerir augmentar la quota de soci? No tenim previst augmentar-la, però sí regularitzar-la, tal com marquen els estatuts del Club en virtut de l’IPC. Els recursos que generarà el club vindran, no només, d’augmentar el nombre de socis, sinó també amb l’oferta de serveis. Ara, també, estem rebent ajudes molt superiors de què ens podíem imaginar anys enrere, i això és derivat dels resultats esportius que té el Club.
Té la sensació que en aquestes eleccions es voti Claudi o fer-lo fora? Voldria pensar que no, però vist des de fora hi ha coses que pot ser que ho sembli. A mi m’agradaria que les eleccions no sigui un enfrontament Claudi o no Claudi. A mi m’interessa confrontar idees. Hem de fugir d’això, però no puc posar la mà al foc que algú ho faci.
Està obert a parlar amb la resta de precandidats? Sí, és clar. Escoltar propostes i idees, i un cop les escoltes, després prens decisions. El meu projecte es basa en un lideratge que és el meu i a partir d’aquí es pot parlar de qualsevol cosa. Sempre he estat president i vull continuar. Estic obert a incorporar gent i idees per treballar. I no només amb precandidats, amb socis també. El meu telèfon és el que més números de socis té.
Com li agradaria que fos el Club d’aquí a sis anys? Hem d’aconseguir la solidesa necessària perquè l’entitat estigui adaptada als sotracs o als canvis ràpids imprevistos. Cada vegada més la societat ens haurem de preparar per rebre cops. Per obtenir això necessites ser sòlid, amb una bona gestió, tenir les idees clares i tenir el coneixement per prendre les millors decisions. Hem de posicionar l’entitat en aquest punt, per tenir aquesta fortalesa que ens ajudi a adaptar-nos als reptes futurs.
