Hi ha persones que es passen la vida perseguint la seva vocació. L’Ana Almendro va trobar la seva de la manera més inesperada. Va ser als 14 anys, quan va començar a treballar amb la seva mare a la perruqueria. Allà, però, va veure que la seva passió no anava lligada a les tisores i els cabells, sinó a la connexió que podia arribar a tenir amb els clients. Mentre aplicava tints i tallava puntes, va descobrir que allò d’escoltar i aconsellar sobre preocupacions i inquietuds era una virtut que podia aprofitar més enllà de les parets d’aquell local del barri.
Des d’aleshores, va sortir als carrers de la Plana del Pintor per parar l’orella i posar-se a disposició de tothom. “Vaig veure que molta gent necessitava parlar i ser escoltada”, recorda. Amb el temps, va començar a treballar l’Institut Jonqueres o l’Escola Can Deu, on anaven els seus fills, organitzant activitats i escapades que enriquien petits i adolescents. “Es tracta de ser empàtic”, apunta com una de les claus que l’han anat fent guanyar-se l’estima dels veïns, a través dels gestos més simples.
L’Ana és una espècie de mare per a molts dels joves. També una amiga. La generositat, exemplifica, no entén d’edats ni generacions. “Veus que els adolescents tenen molta esperança, però no saben com encaminar-la. Jo només els dono eines”. Durant el procés, ha anat coneixent gent, però també descobrint-se a ella. “Vaig arribar a sentir-me com una més d’ells, com si tornés a l’adolescència”, explica sobre la seva col·laboració amb el projecte d’Arte Interno. Era una teràpia mútua. Música, tallers, excursions o el que calgui. Són només el pretext per relacionar-se.
Per entendre allò que li surt innat, ha fet tallers sobre intel·ligència emocional. Una formació pràcticament autodidacta, basada en les vivències que ha acumulat als carrers i entitats del barri. “M’ha sortit de dins”, confessa.
Ella és la prova que la solidaritat és la base de gairebé tot. “He tingut sort de conèixer gent que m’ha ajudat a encaminar les meves decisions”, agraeix. Amb 58 anys, reivindica que calen voluntaris. “Hi ha molta gent que no sap que porta aquest cuquet a dins”. El 2018, va començar a col·laborar a CIPO, fent sessions de ganxet per a gent gran. En el fons, no és res més que el reflex del que va aprendre a la perruqueria quan només tenia 14 anys.
