Quan la virtut d’escoltar esdevé el motor d’una vida

Hi ha persones que es passen la vida perseguint la seva vocació. L’Ana Almendro va trobar la seva de la manera més inesperada. Va ser als 14 anys, quan va començar a treballar amb la seva mare a la perruqueria. Allà, però, va veure que la seva passió no anava lligada a les tisores i els cabells, sinó a la connexió que podia arribar a tenir amb els clients. Mentre aplicava tints i tallava puntes, va descobrir que allò d’escoltar i aconsellar sobre preocupacions i inquietuds era una virtut que podia aprofitar més enllà de les parets d’aquell local del barri. Des d’aleshores, va sortir als carrers de la Plana del Pintor per parar l’orella i posar-se a disposició de tothom. “Vaig veure que molta gent necessitava parlar i ser escoltada”, recorda. Amb el temps, va començar a treballar l’Institut Jonqueres o l’Escola Can Deu, on anaven els seus fills, organitzant activitats i escapades que enriquien petits i adolescents. “Es tracta de ser empàtic”, apunta com una de les claus que l’han anat fent guanyar-se l’estima dels veïns, a través dels gestos més simples. L’Ana és una espècie de mare per a molts dels joves. També una amiga. La generositat, exemplifica, no entén d’edats ni generacions. “Veus que els adolescents tenen molta esperança, però no saben com encaminar-la. Jo només els dono eines”. Durant el procés, ha anat coneixent gent, però també descobrint-se a ella. “Vaig arribar a sentir-me com una més d’ells, com si tornés a l’adolescència”, explica sobre la seva col·laboració amb el projecte d’Arte Interno. Era una teràpia mútua. Música, tallers, excursions o el que calgui. Són només el pretext per relacionar-se. Per entendre allò que li surt innat, ha fet tallers sobre intel·ligència emocional. Una formació pràcticament autodidacta, basada en les vivències que ha acumulat als carrers i entitats del barri. “M’ha sortit de dins”, confessa. Ella és la prova que la solidaritat és la base de gairebé tot. “He tingut sort de conèixer gent que m’ha ajudat a encaminar les meves decisions”, agraeix. Amb 58 anys, reivindica que calen voluntaris. “Hi ha molta gent que no sap que porta aquest cuquet a dins”. El 2018, va començar a col·laborar a CIPO, fent sessions de ganxet per a gent gran. En el fons, no és res més que el reflex del que va aprendre a la perruqueria quan només tenia 14 anys.