Un dia, aquells versos d’adolescència apuntats en un bloc de notes es van convertir en cançons, que ja han escoltat milers de persones. La jove de 22 anys Valèria Saurí, coneguda artísticament com a Ven’nus, va entrar a la música per la porta de la poesia. Potser per això les seves lletres estan plenes de lírica, abraçades per folk o pop electrònic. Convertida en una veu generacional, després de Naixement, el seu segon àlbum ja és al forn.
Per què vas començar a escriure poesia?
No duia gaire bé les lectures obligatòries de l’escola i em costava molt llegir novel·la. En canvi, amb uns 15 anys vaig començar a escriure poesia perquè, de forma abstracta, em permetia ser més jo i donar sortida a inquietuds.
En quin moment converteixes el que escrius en música?
Vaig ajuntar les meves passions i va sortir un projecte molt atmosfèric i metafòric. Durant el confinament, em vaig atrevir a penjar-ho, perquè ningú m’havia de veure pel carrer. L’agost de 2020 havia rebut bon feedback de gent que produïa música per col·laborar. I el setembre ja vam signar un contracte amb dos productors. No m’esperava que anés tan bé.
I la passió per la música, d’on prové?
De la família. La meva mare era advocada de l’Ajuntament de Sabadell i tenia complicat dedicar-s’hi, però era el seu hobby. Ella feia classes i jo sentia música diàriament. Aprenia a fer veus, sense ni saber què feia, però sabia que allò m’agradava. Vaig fer musicals al Teatre Sant Vicenç, però no sabia que faria alguna cosa a nivell individual. De fet, vaig començar a fer música només per a mi, amb un programa que havia après a utilitzar durant el meu temps lliure.
Ets la veu d’una generació?
M’agradaria ser una veu més de la generació per defensar ideals, juntament amb altra gent que fem música. Formem una escena maca i versàtil, som amics. Hi ha coses a reivindicar des del nostre punt de vista. No sempre se’ns dona la paraula, però utilitzo el micròfon que tinc.
Quines coses, per exemple?
Se’ns pressiona a canviar les coses, a ser felices i a cuidar tothom qui ens envolta. I ho hem de fer tot molt bé perquè diuen que hem tingut les coses més fàcils. Però no és ben bé així. A més, reivindico qüestions de gènere, mediambientals i d’igualtat en molts àmbits, no només des del feminisme.
A la cançó ‘Nokia’ cantes sobre desfer-te del mòbil. Hi detecto que tens ganes de deixar d’estar tan hiperconnectada.
És preocupant veure com tothom està mirant avall, geperut. Crec que és diferent donar-hi un ús correcte que no pas que et marqui tota la vida. Ei, i també és una autocrítica! Tant de bo poder tornar als Nòkies, només amb trucades i SMS i mirar més la vida. Vaig estar a punt de comprar-me’n un, però vaig començar una nova feina que no m’ho permetia.
Maria Mercè Marçal és una de les teves referents.
Va ser una dona molt viscuda i que, a partir de petites coses quotidianes, posava paraules que connectaven amb la gent. M’al·lucina. Llegir-la em feia despertar coses.
T’agradaria viure de la música?
Com a mínim una època, per dedicar-hi totes les meves hores i no estar tan dispersa com ho estic ara, que tinc tres feines diferents i un tetris cada dia. M’agradaria no haver-me d’apuntar amb qui sopo. Si estigués més tranquil·la estaria més inspirada i gaudiria més de cada procés. Tot i això, tinc clar que m’agradaria estudiar més coses.
Vas ser la veu de la Diada, actuant a l’acte institucional. Com va anar?
Va ser diferent: teles pel mig, pressió, un acte polític… Jo no sóc gens de posar-me nerviosa, però després de tantes hores allà, vaig tenir temps a posar-m’hi. Però m’estimo Catalunya i era donar-hi veu. A més, aquest any la Diada estava dedicada a la història de les dones catalanes i vaig poder cantar una cançó que parla del rol de gènere.
Expliques que, com a referent musical, tens Frank Ocean. Per què?
És un dels meus referents pilars. Considero que és una persona que fa molt el que vol, no s’aferra a res i és molt aeri. Tot i que els gèneres es repeteixen cíclicament, es nota que ell no copia a ningú. Va a la seva bola i en una mateixa cançó posa mil capes de veu.
En una de les teves cançons, cites el bar Suau. Hi ha un punt de costumisme centennial a la teva música.
N’hi ha que són bastant quotidianes, sí. El Suau era una picadeta d’ull al meu entorn, hi va haver una època que hi anàvem molt.
Qui és Valèria Saurí, a darrere de Ven’nus?
Una tia de 22 anys en un moment de molts canvis. No paro de conèixer-me, estic oberta a noves coses que em puguin sortir. Sóc molt activa socialment i m’agradaria ser més activista sobre molts temes. Amb molta empenta i encuriosida per la vida que flipes.
El nou disc està al forn. Com serà?
Tots els temes seran molt diferents entre sí, no hi haurà un fil conductor a nivell de producció musical. Serà un híbrid entre moltes coses. Com a generació, escoltem música molt. Jo, des del Sílvio Rodríguez i la seva música gravada fa 50 anys fins al Justin Bieber o el rap del 2000. Ens molen moltes coses i les tenim a la mateixa playlist. A més, no em vull encasellar en un estil.
