El sabadellenc Antonio Ortiz vol iniciar una nova etapa al Club Natació Sabadell, ara com a president de l’entitat, després d’estar quaranta anys (1975-2015) treballant-hi, els darrers com a director d’instal·lacions del centre Gran Via i Can Llong. Exentrenador del primer equip de futbol sala i pare de dos fills, Ortiz, soci des de l’any 1981, aposta “pel retrobament” entre el soci i el treballador.
El 2017 va donar suport a la candidatura de Claudi Martí. Què ha canviat per decidir presentar-se a les eleccions ? Al Claudi li tinc màxim respecte. Però la filosofia de Club és totalment diferent de la que tinc i crec que l’entitat es pot gestionar d’una altra manera. He estat molts anys al comitè d’empresa i soc pro treballador. Estic en contra de moltes coses que s’han fet, per exemple, en el tema de les externalitzacions dels serveis. Hem de recuperar la propietat dels serveis perquè no pot ser que una empresa externa faci negoci a costa del soci.
I com s’ha de gestionar, des del seu punt de vista? Tenim experiència de gestió del Club en l’àmbit professional. Estem en contacte amb el soci i l’hem de mimar. La prioritat número u és el soci i cal donar un bon servei. Així mateix, el treballador és un col·lectiu importantíssim, perquè quan el soci arriba a les instal·lacions qui es troba són els treballadors. Hi ha moltes mancances en totes les àrees i s’han de reforçar.
Deixa entreveure que el soci no se l’ha cuidat. En què es basa? Un exemple seria la gestió de la pandèmia, que penso que no es va gestionar bé, tal com vaig expressar en el seu moment. No va haver-hi empatia amb el soci. Famílies senceres, amb sentiment de Club, es van haver de donar de baixa per la incertesa del moment. Al soci no se li podia cobrar una quota sencera i al seu dia em van dir que per estatuts no es podia fer, però més tard van fer-ho per aturar l’hemorràgia. El soci mereix un respecte, i més després de la pandèmia. No es poden col·lapsar les instal·lacions per competicions i deixar el soci sense servei.
Què s’hauria d’haver fet per fer front als costos fixes? Es podria haver abaixat la temperatura de l’aigua, un, dos o tres graus, per exemple, quan les instal·lacions estaven tancades. Això ja hauria reduït la despesa del manteniment una barbaritat.
Augmentar la massa social és un dels reptes del Club. Tinc un punt exclusiu per aquest tema. Si no puc per estatuts, convocaré una assemblea extraordinària perquè ho aprovin. Vull fer una amnistia total i posar el soci el dia abans de la pandèmia. Que recuperi l’antiguitat i el seu estatus sense penalització. Hem d’empatitzar amb aquesta gent que no es va donar de baixa per un capritx, sinó per necessitat. No els recuperarem tots, però sí a molts d’ells.
Per potenciar i generar nous recursos econòmics, quin és el full de ruta d’Antonio Ortiz? De la quota dels socis no vindrà. Ja s’ha fet una pujada brutal, un cop aplicat l’IPC del mes de juliol, i no se li pot demanar res més al soci. Però sí que garanteixo l’IPC dels treballadors. Si em fan una confiança el pròxim 20 d’octubre el primer que farem serà una auditoria. Ara com ara, no conec els números i això em preocupa. El Claudi va dir que volia que els precandidats expliquessin el com de les coses. Que ens detalli aquestes decisions tan importants que ha de prendre el Club i que no ho deixi tot a l’especulació.
En l’àmbit esportiu, quina política vol implementar? Una aposta ferma i decidida pel planter del Club. No posaré en perill la viabilitat de l’entitat, però això no vol dir que renunciï a guanyar-ho tot. Ara la temporada està començada, però jo només demano il·lusió i treball. Amb l’equip femení estic convençut que anirem a guanyar la lliga i la Copa d’Europa, com també m’agradaria que passés amb el masculí. I quedar el més amunt possible amb el futbol sala, bàsquet i voleibol, per exemple.
Expliqui’m aquest pacte amb el fins aquest dimecres precandidat Àngel Viñeta ? Si m’ho preguntes fa una setmana, t’hauria dit que era totalment inviable, però el soci ho demanava, incloent-hi el meu equip. L’Àngel ha tingut més força de la que en un principi em pensava. Jo no toco ni una persona ni una coma del meu programa. No té cap sentit que estiguem dividits, perquè tal com va explicar l’Àngel, compartim el 90% del programa i el soci ens ho estava demanant.
En alguns sectors ha sorprès aquesta unió per la relació personal. Ara no és el moment d’entrar en aquest aspecte. Nosaltres posem l’entitat per sobre de tot. Ara tenim una oportunitat i estic molt agraït al senyor Viñeta per aquest gest de generositat.
