[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Aquestes darreres setmanes, he tingut ocasió d’intercanviar impressions amb diferents representants del món empresarial (CIESC, PIMEC i Cambra de Comerç). La sensació compartida és que les empreses, en general, estan anant prou bé. Existeix incertesa, però, a hores d’ara, les vendes i les comandes mantenen una evolució correcta. Aquesta percepció contrasta enormement amb el panorama, quasi apocalíptic, que es projecta des d’alguns mitjans de comunicació. Certament, existeix un greu problema d’inflació, però, objectivament, l’escenari actual és molt millor que el del 2008 o el del 2020.
En aquest context, el paper dels bancs centrals resultarà decisiu. Als anys cinquanta, l’aleshores cap de la Reserva Federal, William McChesney Martin Jr, va pronunciar la cèlebre “els bancs centrals han de retirar el bol de ponx quan la festa es comença a animar massa”. És a dir, en moments de reescalfament de l’economia per un excés de demanda i de massa monetària, cal apujar els tipus d’interès.
Ara bé, la inflació actual ve provocada, a Europa, principalment per l’oferta. Si bé la pandèmia va originar polítiques monetàries expansives, els factors inflacionaris han estat sobretot el trencament de les cadenes de subministrament i l’encariment energètic. I, sobre aquests elements, el tipus d’interès hi té poca influència directa a curt termini. Per a posar un exemple potser un xic simplista: si augmenta el preu del pa, és a causa de l’encariment de la farina, de l’energia amb la qual funciona el forn i del combustible del vehicle que el transporta; però no perquè la gent demandi massa pa.
Darrerament, dos Premis Nobel d’Economia han alertat de les conseqüències de prosseguir amb l’actual estratègia alcista. El primer d’ells ha estat Joseph Stiglitz, el qual ha comparat la política actual dels bancs centrals amb les sagnies que els metges medievals practicaven als seus pacients. “A vegades el remei és pitjor que la malaltia”, ha afirmat. El segon, Paul Krugman, ha instat els bancs centrals a “pensar-s’ho dos cops” abans de continuar apujant els tipus, ja que es corre el risc de caure en una “sinergia destructiva”.
A la crisi del 2008 vam caure en el greu error del que, més tard, va anomenar-se austericidi. La gran pregunta, ara mateix, és si ens estarem també equivocant en apujar massa els tipus d’interès. D’aquí a pocs mesos ho sabrem.
