El judici al propietari de ca n’Alzina, Quirze Elias, ha quedat aquest dijous vist per sentència després de la tercera i última jornada, en què antics pèrits de l’Ajuntament han estat citats com a testimonis als Jutjats de Sabadell. El judici va arrencar dilluns amb la declaració d’Elias, únic investigat. Dimarts va ser el torn de tècnics municipals i arquitectes.
En la tercera jornada, els pèrits han declarat sobre les obres d’ampliació a la finca i les activitats que s’hi desenvolupaven. Els diferents testimonis han exposat les seves versions sobre la construcció i les actuacions que es van desenvolupar, i els informes presentats posteriorment sobre el creixement i la gestió de la zona, considerada no urbanitzable.
Així, s’ha abordat la validesa jurídica o no d’un Pla Especial Urbanístic per tal d’encabir i regularitzar les actuacions que s’havien desenvolupat en anys anteriors al terreny, amb construccions i activitats que no estaven emparades en la normativa vigent i que es realitzaven sense llicència.
“Es van trobar discrepàncies entre el que hi havia als documents i el que s’havia fet a la finca”, ha incidit una de les pèrites del Departament de Sostenibilitat, que ha sostingut que existia un pla territorial metropolità que no permetia l’ampliació tal com s’estava duent a terme. “Hi havia activitats que no eren de tipologia agrària”, ha reiterat.
Cronològicament, durant el procés que es van presentar els informes i les esmenes, es van anar executant canvis en el terreny que alteraven la redacció dels informes. “Hi havia intervencions que vulneraven el volum que s’atorgava a la masia”, ha detallat Josep Serrano, cap de Servei de Sostenibilitat i ecosistemes, que ha detallat que les obres no eren legalitzables. “En el moment de la construcció, la llei no ho permetia”.
En última instància, el pèrit que ha testificat a proposta de la defensa ha sostingut la pertinència i validesa del Pla Especial per legalitzar les construccions que ja s’havien efectuat.
Una activitat internacional, punt de fricció
Una de les activitats que va generar més conflicte va ser una competició internacional de cavalls. La realització de la prova va portar l’Ajuntament a precintar un dels bars que s’havia habilitat a la finca. “No tenien llicència per a aquella activitat”, ha remarcat Tomás de Castro, tècnic de llicències de l’Ajuntament. A més, ha apuntat que la propietat no assumia els canvis requerits imprescindibles, insistint en què es van fer actuacions, com ara moviments de terres, que anaven contra aquesta restitució que el consistori havia reclamat.
Més enllà de les actuacions en el passat, les exposicions també s’han focalitzat en l’obligació o no de restituir l’espai i en quin grau cal recuperar la finca en el seu punt original. Una decisió que ara haurà de determinar la jutgessa del cas.
L’activitat eqüestre i el restaurant es troben aturats. Allà es van fer moviments de terra, es van pavimentar camins i es van aixecar instal·lacions sense llicència en un territori protegit pel seu valor ambiental. L’acusació popular, exercida per l’Entesa per Sabadell, sol·licita les condemnes més altes: vuit anys de presó pels delictes continuats contra l’ordenació del territori i un altre mediambiental; l’enderroc de totes les construccions i la reposició del terreny al seu estat natural i la inhabilitació i multa de 100 euros diaris durant dos anys per delicte. El Ministeri Públic, la fiscalia, reclama dos anys i mig de presó per a Elias i una multa de 10.800 euros. Mentre que l’Ajuntament s’hi va personar com acusació particular i demana la mateixa multa però tres anys de presó.
