Gran resposta. Després de les dues derrotes consecutives, rebre el líder Esplugues representava un seriós obstacle a superar per al Gràcia en l’intent de recuperar sensacions, deixar enrere les fases de desconnexió i optar als punts. Els espluguencs, amb victòries còmodes fins aleshores, tenien paper de favorits abans d’iniciar-se l’enfrontament.
Però si d’alguna cosa van servir al Gràcia les ensopegades, van ser per conscienciar-se que si vol ser un equip dels capdavanters, calia fer un pas endavant en intensitat i actitud, i encara més enfront un rival de la qualitat de l’Esplugues. Els graciencs van sortir amb moltes ganes, tantes que al minut 7 el tècnic visitant Álvaro Polo va haver de demanar temps mort perquè el marcador ja oferia diferència (6-2).
Cop d’autoritat
El partit es va reprendre amb intercanvi de gols i un Esplugues més entonat que va retallar distància quan faltaven 5 minuts (13-12), però el Gràcia va poder fer un altre gir a la rosca i arribar al descans amb 3 gols de marge (18-15), tot i que els 2 primers minuts de la segona part els hauria de jugar en inferioritat per l’exclusió d’última hora de Tonchi Vàzquez.
Si l’Esplugues confiava a treure’n profit, li va sortir el tret per la culata. El Gràcia va protagonitzar el parcial 4-0 que obrí un marge ja considerable (22-15). Com a la primera part, el tècnic visitant va tornar a demanar temps mort al minut 7 (24-17). Aquest cop no tingué els efectes esperats perquè el conjunt de Cesc Borrell no va afluixar i va establir, passat el minut 10 amb gol d’Isma Bendress, el màxim avantatge que trencà el partit definitivament (28-18). L’Esplugues ho va intentar, però en una minicrisi del Gràcia tampoc el van acompanyar els encerts i acabà rendint-se a l’evidència i a l’efectivitat dels verd-i-blancs, exultants, en les sis darreres possessions (39-31). Victòria per tornar-hi a creure.
