La salut mental pren cada dia més rellevància en el debat públic. La pandèmia va fer aflorar circumstàncies personals que sovint havien quedat invisibilitzades. En els últims temps, s’ha evidenciat la necessitat de donar respostes, però també un altaveu perquè els problemes relacionats amb el nostre cervell no siguin tabú i es puguin tractar amb naturalitat i sense prejudicis, acabant així amb l’estigma. Aquest dilluns 10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la salut mental.
“La Covid ha empitjorat la situació clarament, especialment en dos aspectes fonamentals. D’una banda, s’han incrementat els casos de patologies més sensibles als efectes de l’estrès i l’impacte econòmic que té la pandèmia. S’estan produint al voltant d’un 25% més de casos d’ansietat i depressió. Això, en segona instància, es tradueix en una pressió assistencial més gran en l’atenció primària i en l’atenció especialitzada”, explica el doctor Diego J. Palao, coordinador del Pla de prevenció del Suïcidi a Catalunya i director del departament de Salut Mental al Taulí. El doctor explica que el context actual s’uneix a una situació anterior en què ja hi havia molta pressió i un desconeixement de què són les malalties mentals. “L’estigma endarrereix molt el coneixement i l’accés a l’ajuda. Continua existint, encara que actualment se n’estigui parlant més”, manifesta.
Augment de casos entre els joves
La situació s’ha agreujat especialment entre els adolescents. “L’altre problema que estem observant és que s’està incrementant el nombre de casos entre els joves. Respecte a les dades anteriors a la pandèmia, s’han triplicat els casos de temptativa de suïcidis, especialment en noies. Entre els nois, s’ha doblat”. Això, expressa el doctor Palao, implica més visites a urgències i, alhora, una limitació en altres casos com en les descompensacions, per exemple, quant a trastorns de la conducta alimentària. “Augmenta la necessitat de nombre de llits psiquiàtrics per a joves, i això ens fa estar de vegades al límit, amb una sobreocupació dels llits que tenim disponibles”, radiografia.
Per donar resposta a aquesta realitat, el Parc Taulí està fent obres per obrir aquest mes una unitat nova destinada a l’hospitalització juvenil per recuperar la totalitat dels llits, que arribaran a ser 16. “Hem hagut de crear un programa d’hospitalització domiciliària per a joves per poder donar d’alta els pacients abans”. En adults, ja existien diversos equips d’hospitalització que visiten els pacients a casa.
Les respostes a un problema creixent
El Taulí va presentar fa un any el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC). L’hospital, a més, ha estat pioner a implementar el Codi Risc Suïcidi, que detecta les persones que han tingut una temptativa prèvia i que tenen un risc alt de reincidir. Al conjunt d’instruments s’hi ha sumat també el 061, habilitat per donar resposta davant d’aquest risc. La principal missió és aconseguir fer prevenció i que s’encenguin les llums d’alarma en tots els casos.
“L’estrès social descompensa o accelera alguns processos i, a partir dels 18 anys, observem un increment de depressions i ansietat de fins a un 25%, a Sabadell, però també a nivell català”. Per això, apunta el doctor Palao, és molt important intervenir a les escoles, on s’obrirà un programa en forma de guia per actuar en cas que es detecti un indici de temptativa o una temptativa, donant protocols i procediments molt més eficaços.
Una doble lectura
L’aumgent d’usuaris en aquests programes té una doble lectura. D’una banda, s’aguditza el problema. De l’altra, també significa que es treballa en fases més inicials d’una malaltia. “És cert que la proporció de pacients amb idees suïcides creix respecte dels pacients que ja han viscut una temptativa, la qual cosa pot indicar que s’actua abans i s’accedeix a l’ajuda més d’hora. Tot i que això també evidencia l’augment dels casos”, detalla. “Hi ha més gent que demana ajuda abans d’arribar a fer la temptativa, que és l’objectiu”, reafirma.
Segons dades de l’hospital sabadellenc, el suïcidi és la principal causa de mort externa a Catalunya i a Espanya, doblant els accidents de trànsit, especialment entre joves de 15 a 29 anys. A tot el territori català, moren cada any unes 450 persones per suïcidi; entre 20 i 30 persones llencen la tovallola a l’àrea de referència sanitària del Parc Taulí. “Cal parlar sobre el suïcidi. Sense entrar en detalls truculents. Sense oblidar que el suïcidi sempre és conseqüència de molts factors”, sentencia el cap de l’àrea de Salut Mental al Taulí.
