Conserva encara el seseo típic de Còrdova. L’Inés Flores va arribar a Sabadell amb només 16 anys i ha fet a Catalunya la seva vida. Però l’anhel de la seva cultura i la seva terra la van portar, amb la seva familia, a viure molt de prop el naixement de l’agrupació andalusa de San Sebastián de los Ballesteros.
L’entitat celebra aquest diumenge un dels principals esdeveniments marcats al seu calendari: la festa del cocido andalús. Més de mig miler de persones es reuneixen anualment per gaudir de la festivitat, amb música i les actuacions dels quadres de ball. I ella fa més de vint anys que s’arremanga per elaborar el plat típic cordovès a la Font de Can Rull.
Fa dècades que es troba darrere dels fogons per elaborar el ‘cocido’ andalús. Què ho fa? L’amor i enyorança per la meva terra. Vam viure a casa la fundació de l’entitat, l’any 1976. La necessitat de sentir-me arrelada a la meva terra d’origen i tenir un mos d’Andalusia aquí. Recordo a la meva filla, amb només un any, vestida de faralai, a la primera romeria. Va ser molt maco. I el que més m’agrada d’elaborar el cocido és la companyonia, el cachondeo, el resultat i la gratificació. Som un exèrcit de 24 dones per preparar-ho tot.
Confesi: quin és el secret per un bon ‘cocido’? Els cigrons. A ser possible, que vinguin del poble. Comencem el matí amb tres o quatre olles amb aigua al foc amb els cigrons, fem la pringá – la carn i cansalada– i cuinem amb molta paciència. En total, utilitzem uns 270 kg d’aliments. Sobretot patates (70 kg), cigrons (60 kg) i cansalada ibèrica i papada (46 kg).
Fa molts anys que està a l’organització d’aquest esdeveniment. Segur que té alguna anècdota d’aquelles dignes de recordar. Algun cop ens hem deixat una safata de carn sense fer, quan ja estava tot preparat. Però ho vam cuinar. O algun cop que ens ha començat a ploure, i hem hagut de repartir el menjar en tuppers.
Inés Flores, de l’Agrupació San Sebastián de los Ballesteros / LLUÍS FRANCO
Per què és important per als Ballesteros, mantenir i projectar la cultura andalusa a Sabadell? És una forma de viure la nostra infància. La meva i la de molts sabadellencs d’adopció. Ho podem viure gràcies a l’entitat. A Sabadell hi ha molts veïns procedents d’Andalusia, i aquí podem trobar un mos de la nostra terra.
Viu a Sabadell, però és originària de Còrdova. Què té d’especial, la nostra ciutat? Sempre m’he sentit còmoda, aquí mai m’he sentit estranya. Sabadell té l’essència d’Andalusia, serà perquè hi ha molta gent d’allà, m’hi trobo molt a gust, conserva part de la meva terra. De fet, Sabadell ja és casa meva. Ja no podria tornar a viure a Còrdova, tot i que he de reconèixer que trobo a faltar la meva família i també la gastronomia.
Sabadell i San Sebastián de los Ballesteros són ja ciutats agermanades. Com va viure aquest esdeveniment? Va ser emocionant, molta alegria. He de reconèixer que vaig plorar molt aquella nit. És increïble com podem estar a tants i tants quilòmetres de distància i, alhora, estar tan connectats.
Els Ballesteros celebren la Festa del ‘Cocido Andaluz’ amb la presència de més de 600 persones
