Oci i cultura

Memorable inauguració de la temporada de cambra per part de Trio Fortuny

Pau Codina, al violoncel

El concert de divendres al Teatre Principal va arrencar la temporada municipal de música de cambra

Trio Fortuny. Obres de Bloch, Magrané, Bonis, Beethoven. Teatre Principal de Sabadell. 14-10-2022.

Fa uns quants anys que els membres del Trio Fortuny actuen plegats amb propostes que combinen repertoris diversos, i on també integren duos i obres com el Tombeau per a violoncel sol del reusenc Joan Magrané. Una peça que Pau Codina va abordar divendres passat, al Teatre Principal de Sabadell, amb totes les garanties en la notable dificultat tècnica (scordatura i canvi d’afianció, sons aïllats, tractament d’harmònics,…) que rebassa la lògica narrativa tradicional, malgrat inspirar-se en el coral BWV 404 de Bach. El concert arrencava la temporada municipal de música de cambra.

Prou madurs però encara amb marge per a configurar un so propi que els consagri com un conjunt de referència, els Fortuny van destacar per l’amplitud sonora (cantabilitat, afinació, dinàmiques) i contundència expositiva (intenció en les transicions, silencis i pauses dramàtiques, construcció) en, per exemple, el Trio núm. 5 “Fantasma” de Beethoven hàbil també en la repartició del protagonisme en l’alternança dialèctica dels típics jocs motívics entre els instruments. I, particularment, al segon moviment que revelava un horitzó de profunditat i idiomatisme envejable i equiparable a altres trios d’arrel catalana que han visitat Sabadell durant la darrera dècada com els aplaudits Trio Ludwig o el Trio Arriaga.

Bardolet, Herdia i Codina van apostar per ser directes, vibrants, fèrtils i construir amb alenades romàntiques que no deixaven escletxa a l’ensopiment, gràcies a una barreja d’ implicació, perfecció i musicalitat, tant en els passatges melòdics com en els de textures més complexes. D’aquesta manera revalidaven aquella màxima que, en música de cambra, afirma que l’adició d’un més un i més un no sumen tres.

Els Fortuny connecten més enllà del previsible i commouen pel caràcter tenuto i legato dels meandres melòdics frasejats amb pulcritud i expansivitat com als Tres nocturns d’Ernst Bloch de sonoritats velades, control del vibrato i hipnòtic ritme (al III) i, particularment, a les dues peces de la francesa Mel Bonis, Soir i Matin, en uns arcs melòdics perllongats i ben sostinguts. Quelcom corroborat amb el bis de l’Elegia Opus 23 de Joseph Suk, pont entre Dvorak i Janacek com a representant tardorromàntic i nacionalista txec, amb què tancaven la inauguració de la temporada de cambra 2022-23 de Joventuts Musicals de Sabadell al Teatre Principal.

Unes composicions, per cert, que en un futur immediat enregistraran per al seu tercer projecte discogràfic, Night and shadows, en una selecció de rerefons més evocatiu que programàtic a l’entorn dels tòpics romàntics de l’ombra, la nocturnitat i l’intimisme tornassolat.

Comentaris
To Top