Eulàlia Ribera és la codirectora d’elPetit. Des de 2005, ha vist com el festival d’origen sabadellenc superava adversitats i creixia fins a expandir-se a 11 ciutats, amb una vuitantena de funcions, tallers familiars, conferències professionals i col·laboracions amb centres educatius, biblioteques i centres penitenciaris.
Per què és important introduir l’art en la primera infància?
Els estímuls que es reben dels 0 als 5 anys són molt importants. Potser les experiències no es recordaran, però les hauran viscut i els hi hauran quedat. Per això és imprescindible.
Què comporta per a Sabadell que elPetit s’hi mantingui com a seu?
Això potser ho haurien de dir els ciutadans de Sabadell. Però crec que ens hem de sentir orgullosos que un projecte compartit, hagi crescut des de la ciutat en aquestes dimensions i que hi hagi tants municipis que ens acompanyin.
No us han temptat per traslladar-lo a Barcelona?
Ens han temptat i també ens ho hem plantejat en certs moments, però jo soc de Sabadell, soc saballuda. Volia que el projecte es quedés a la ciutat, on va néixer, i des d’on vam apostar per laSala. Estic molt orgullosa que, finalment i amb molts entrebancs, això hagi pogut ser una realitat. Sobretot que l’Encontre Professional internacional, i tot allò que té una visió més gran, es quedi a la ciutat.
“Els nens i nenes que tenen els pares en un centre penitenciari necessiten l’art, perquè és transformador i facilita la unió“
Els espectacles han evolucionat molt en aquestes 18 edicions.
Quan parlo de primera infància, no m’agrada parlar d’espectacles, sinó d’experiències artístiques. Hi insisteixo molt, perquè a aquestes edats, els nens i nenes no només miren. Viuen experiències artístiques, que cada vegada són més immersives. Hem après molt des que vam començar el 2005, hem crescut entre tots. Hem entès que podem tenir propostes abstractes contemporànies. Portar espectacles del nord d’Europa ens ha ajudat a obrir mirades. Tenim llenguatges i propostes de molt rigor, de molta qualitat i molt respecte.
ElPetit, tal com defenseu, ha acabat sent un projecte 360 graus, transversal.
Quan va néixer elPetit, només fèiem exhibicions. Per tant, apropàvem propostes d’arts escèniques. Ara, des d’aquesta base, ens hem ampliat i treballem amb diferents col·lectius. Treballem amb els mestres, amb els centres penitenciaris, amb les biblioteques, per acostar-nos a públic que potser no vindria… Tenim la visió que la cultura és un dret universal. I amb els mitjans que tenim, la nostra obligació és fer un esforç per arribar a tots els nens i nenes que necessiten l’art per viure, igual que necessiten el menjar. Sempre ho diem: l’art ens alimenta i ens fa créixer.
Amb quina finalitat parteix la col·laboració amb les presons?
El que hem fet és buscar complicitats, perquè creiem fermament que l’art és transformador. Per tant, els nens i nenes que tenen els pares en un centre penitenciari també el necessiten. Igual que els pares el necessiten per acostar-s’hi. L’art facilita l’enllaç, la unió, una connexió.
L’art ha d’entrar més a les escoles?
L’art ha d’entrar a tot arreu. No només a les escoles, sinó a les presons i a les polítiques socials. Si ens creiem és transformador, ha d’estar actuant a la nostra societat.
