Vint anys de dedicació als animals desprotegits de Sabadell. És la responsable de la Lliga Protectora de la nostra ciutat, però té molt clar que la feina que fan al refugi de la carretera de Caldes “és una tasca d’equip”. La dels voluntaris i la dels treballadors. La Claudia Matheja va conèixer l’amor pels animals gairebé per casualitat.
Mai no havia conviscut amb els peluts, fins que, ja adulta, van regalar-li uns gatets que van canviar-li la forma d’entendre la vida. I, quan va decidir adoptar-ne una altra gateta, va arribar al refugi de Sabadell. “Aleshores, vaig començar com a voluntària”, recorda Matheja. I ja mai se’n va desvincular.
Reconeix que la seva feina és visceral: la part emotiva és reconfortant. Però les injustícies o el patiment dels animals també fa patir a qui ho viu en primera línia. Després de vint anys a la protectora, la Claudia les ha vist de tots colors.
Claudia Matheja, responsable de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell / LLUÍS FRANCO
Recorda amb especial satisfacció el rescat d’un gos que havia quedat abandonat a un hort després que el seu propietari morís: “Estava pràcticament mort. Desnodrit després de dies i dies sense aigua, ni menjar, ni cap mena d’atenció. I la musculatura, atrofiada”, diu. Al principi, ningú creia que podria sobreviure. Va estar en quarantena, amb atenció veterinària i alimentació assistida. La grata sorpresa per a tots va ser, mesos més tard, veure com havia recuperat pes i corria d’una banda a una altra. “Allò va ser un miracle”.
Mil abandonaments cada any
Però també s’han d’enfrontar cada dia a la realitat més crua de la societat. “A Sabadell s’abandonen molts animals”, creu. El que més dur es fa pels voluntaris i treballadors és veure com envelleix un gos entre gàbies. O enfrontar-se a la mort d’un animal després de barallar-se amb un altre. “Són moments de màxima tensió, i és molt dolorós viure aquesta experiència. Per sort, no passa sovint”, admet Matheja.
Així i tot, la satisfacció d’ajudar que un d’ells trobi família “ho compensa tot”. I a la protectora celebren amb especial il·lusió quan el gos que s’ha adoptat fa (massa) temps que viu allà.
El refugi és un temple d’històries. Dels que arriben, dels que se’n van. Dels qui mai no troben família. D’històries, com diu la Claudia, per escriure un llibre. “Un gat va aparèixer a Sabadell, al carrer, però amb xip. Resulta que l’havien robat a Molins de Rei. Com s’explica?”. D’històries, n’hi ha centenars. Però només es poden conèixer al complet quan porten un xip. I això es dona en dos de cada deu casos.
Un gos a la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell / Lluís Franco
