[Per Pol Gibert, primer tinent d’alcaldessa]
A ningú se li escapa que estem davant d’una època convulsa, complexa de gestionar des de les administracions públiques. Un moment d’incertesa en què el tipus d’interès, la cistella de la compra o la benzina oscil·la segons com afecti la covid a la Xina, l’evolució de la guerra a Ucraïna o si una colla d’autòcrates decideix obrir o tancar l’aixeta del petroli en un reservat d’un restaurant a Ginebra.
Davant d’aquest context, calen governs estables, amb lideratge i capacitat de diàleg per poder arribar a grans acords i fer front a les derivades d’aquestes crisis. I, just en aquest precís moment, a Catalunya tenim el govern amb menys suport de la democràcia. No arriba ni al 25% dels diputats/des del Parlament, i requereix el suport de mínim dos partits més per poder assolir la majoria a la cambra.
Efectivament, es podria dir que tot i ser un govern en minoria absoluta, podria aplicar allò de la geometria variable, és a dir, anar pactant cada proposta amb diferents partits. Sense socis estables. Això sembla descartat després del trencament de relacions amb Junts, la pèrdua de credibilitat davant la CUP i la prepotència de Junqueras a menysprear la mà estesa de Salvador Illa per abordar els pressupostos. Una prepotència que pot costar a tots els catalans/es renunciar a més de 3.000 milions d’euros que el Govern d’Espanya aportava a Catalunya amb el nou pressupost.
En el moment actual, renunciar a aquests recursos és un privilegi que no hauríem de pagar entre tots/es. D’altra banda, el fet no tenir un pressupost aprovat per a l’any vinent es tradueix en incertesa cap a projectes ja planificats i que esperen recursos: escoles, CAPs, habitatges públics… que ara tornen a estar en joc.
A Sabadell fa massa anys que estem rebent negatives des del Palau de la Generalitat. No a la ronda nord, No als nous jutjats, no a recuperar els pediatres a tots els CAPs… i les primeres declaracions del nou conseller de Territori, el sabadellenc Juli Fernàndez (ERC), van ser un bon recordatori de totes les negatives històriques.
Mentre que altres comunitats autònomes han desplegat més recursos per protegir la classe mitjana-treballadora, nosaltres anem a la cua i arrossegant els peus. Som la comunitat autònoma que menys recursos destina a salut (sis punts per sota de la mitjana estatal) o la que menys pressupost dedica a polítiques socials.
Mentre que la gent està preocupada per la pujada de les hipoteques, la compra de la setmana o el transport, continuem tenint un Govern preocupat per les batalles internes de Palau. La desconnexió entre el món real i el Govern és preocupant.
En aquests moments, és tanta la manca de suport i lideratge (intern i extern) del president que les especulacions sobre quan seran les eleccions ja han començat. Vivim instal·lats en un clima de permanent provisionalitat que no ajuda a construir la tan necessària estabilitat.
L’actual govern del 25% és un risc per a Catalunya. I, especialment, per als catalans i catalanes que més necessiten un govern fort que els ajudi a afrontar aquest hivern amb garanties.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
