Adeu amb victòria. Cesc Borrell es va acomiadar de la banqueta de l’OAR Gràcia, per decisió pròpia, amb una gran victòria i, de fet, es va convertir en el protagonista del partit, sobretot al final quan els jugadors i l’afició li van retre un emocionat homenatge sobre la mateixa pista del Municipal del carrer de Boccaccio.
Divendres l’OAR va fer pública la decisió de Cesc Borrell de deixar el càrrec d’entrenador després del partit de l’endemà contra el Sant Esteve Sesrovires. Desconeixem si la data de l’adeu no tenia res a veure amb la visita del conjunt del Baix Llobregat i es tracta d’una simple coincidència en el calendari de la lliga, o si la data va ser premeditada amb el desig de poder posar fi a 14 anys consecutius en què el Sant Esteve s’havia endut els punts del pavelló gracienc. Si aquest era el seu propòsit, ho va aconseguir perquè aquesta vegada els punts es van quedar a casa.
El partit es va caracteritzar pel festival de contraatacs que s’hi van succeir, la majoria del conjunt gracienc. Espectaculars especialment els del període entre el minut 14 i 22 de la primera part, protagonitzats pels germans Correro, Quim Vaillo i Oriol Miró, que van permetre convertir el 7-7 en el 16-9. Mèrit dels jugadors finalitzadors de les accions, però mèrit destacadíssim del porter Pau Hernàndez per les seves precises assistències.
Sempre controlat
Obert el forat, el Gràcia va mantenir el domini de manera confortable i va arribar al descans amb el 20-15 lluint al marcador. Acabat el partit, segons l’acta el resultat a la mitja part era 19-15. La segona part es va reprendre sense que hi hagués modificació en l’esmentat 20-15. Aviat, les exclusions consecutives dels germans Correro van oferir l’oportunitat al Sant Esteve de fer un bon retall a la distància, però es quedà en el 21-18 i, poc després, amb la rèplica del 0-3 quan el Gràcia havia tornat a escapar-se, aprofitant dues pèrdues dels verd-i-blancs (24-21, minut 13).
Èric Altimis
El partit, doncs, estava en un punt interessant obert encara a tota opció. Tanmateix, el Gràcia, com en els dos anteriors partits, va mostrar la cara de l’alta eficàcia ofensiva en el darrer quart d’hora. Amb el 4-0 que el trencà i un total de 7 contraatacs més va deixar enllestit l’enfrontament, aturat per un temps mort a un minut de la fi sol·licitat pel seu segon i a partir d’ara màxim responsable, Pere Ayats, perquè Cesc Borrell tingués el merescut reconeixement a la seva labor per part dels seguidors graciencs. En el que faltava de joc, Lluís Marrugat, en l’últim contraatac, establí el 39-29 real, que no l’oficial 38-29 que l’aplicació informàtica va traslladar a l’acta. Incomprensible que els jutges de taula no revisessin la discrepància. En qualsevol cas, fi a la malastrugança i una victòria inapel·lable per mirar cap amunt amb nova direcció a la banqueta.
Èric Altimis
Èric Altimis
