En les últimes setmanes, Bellaterra ha aparegut recurrentment als mitjans de comunicació. La possible annexió a Sant Cugat, immersa de ple en un procés judicial, reflecteix una realitat ciutadana creixent en les darreres dècades al barri de Cerdanyola del Vallès, constituït en entitat municipal descentralitzada.
Cronològicament, la sensació de descontentament per part de Bellaterra és el motor que impulsa la voluntat d’annexionar-se a Sant Cugat o constituir-se en municipi independent. Aquesta reivindicació va viure un primer capítol sonat l’any 1992, quan es pretenia convertir Bellaterra en un municipi.
“El descontentament fa trenta anys ja era més o menys el que hi ha ara. Cerdanyola viu molt d’esquena a Bellaterra i Bellaterra viu molt d’esquena a Cerdanyola”, radiografia Jordi Macarulla, vocal no adscrit de l’EMD de Bellaterra. Aquesta desafecció, denuncia, comporta una manca de serveis i falta d’inversió a Bellaterra com a barri de Cerdanyola. “Bellaterra ha estat allunyada d’un sentiment cerdanyolenc”, assenyala.
Referèndum d’independència el 2015
L’any 2015, es va dur a terme una consulta d’acord amb la llei de consultes populars no referendàries. Més del 90% dels votants va estar a favor del moviment Bellaterra municipi, però el Parlament de Catalunya no va concedir el nou encaix administratiu de Bellaterra. Aleshores, es va negociar un nou conveni que, finalment, tampoc ha tirat endavant.
Tot aquest caldo de cultiu fa que a partir del 2019 s’impulsi el moviment ciutadà perquè Bellaterra passi a formar part de Sant Cugat. “Està admès per la llei, però hi ha una sèrie de condicionants que ho fan molt complicat”, explica sobre el punt actual de la qüestió.
Arrenca el procés d’annexió
El 2019 es va fer la recollida de firmes per passar a formar part de Sant Cugat, al·legant que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida. Més de la meitat dels bellaterrencs del cens van donar el suport a l’annexió, en un procés que es troba actualment encallat. L’Ajuntament de Sant Cugat ho va rebutjar per un defecte de forma del referèndum, mentre Cerdanyola també va negar-se a aquesta possibilitat.
El passat mes d’octubre, el jutjat del contenciós-administratiu núm. 6 de Barcelona va impugnar la resolució de l’Ajuntament de Cerdanyola que bloquejava des de feia tres anys l’inici del procés de segregació de Bellaterra per a una posterior annexió a Sant Cugat. I unes setmanes després, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va anunciar que recorreria la sentència.
“Això ens pot portar a finals del 2024 o el 2025, on hi haurà una sentència que permetrà o no iniciar el procés d’annexió a Sant Cugat”, analitza Macarulla. “Les limitacions i passos judicials que la llei permet fa que tot s’endarrereixi i ho converteix en una opció altament improbable”, pronostica. “És un procés llarg i amb un final incert. Som Cerdanyola i en els propers anys ho seguirem sent”, sentencia.
