[Per Josep Mercadé, periodista]
Moltes vegades ens queixem que els estudis universitaris estan massa allunyats de la realitat de la societat i de la gent. Quan has passat per la universitat fa una pila d’anys, ets crític amb les greus mancances que vas patir. I quan tens la possibilitat de viure noves formes d’estudis molt més lligats a la realitat, no pots fer més que aplaudir-ho i deixar-ne testimoni.
Aquest cap de setmana he tingut la sort d’haver facilitat l’acollida a Sant Guim de Freixenet (la Segarra) d’un grup d’alumnes del màster universitari en Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, que té com a objectiu la formació d’especialistes, entre altres disciplines, en l’estudi de les diferències culturals. Certament, l’experiència ha estat gratificant en un doble sentit. D’una banda, pel fet que la major part de les estudiants (en aquest cas, totes dones) són estrangeres i han pogut conèixer una realitat molt diferent de la dels seus països d’origen. De l’altra, el fet veure com la connexió de la teoria amb la realitat dona sentit als seus estudis universitaris.
Les alumnes formen part del màster que els ha impartit el professor William Christian, d’origen nord-americà i que viu a Las Palmas de Gran Canària. La seva vinculació amb aquest municipi de la Segarra va ser a partir d’una foto antiga feta pel pioner de la fotografia a les terres de Ponent, Jaume Calafell i Pifarré, nascut el 1917 en aquest municipi segarrenc. El contacte amb la filla i les netes de Calafell, amb estudi fotogràfic a Barcelona, va donar origen a una experiència antropològica que ha fet possible identificar molta gent d’aquest poble retratats pel fotògraf al llarg dels anys trenta.
Alguns d’aquells personatges anònims que la càmera de Calafell captava amaguen infinitat de vivències. Algunes d’elles han estat revelades gràcies al treball dut a terme per les alumnes d’aquest màster de la UAB. Tot i les dificultats idiomàtiques en alguns casos (hi havia estudiants de Polònia, Eslovènia, i Grècia, a més de l’Argentina, Hondures, Colòmbia i també de Catalunya), les alumnes han anat a cases de famílies per tal de veure fotos antigues i estudiar la reacció de les persones més grans explicant les imatges i els seus records.
El material obtingut forma part del contingut del màster, però aquestes alumnes asseguraven que l’experiència els marcarà la resta de les seves vides. Cal agrair, també, el treball dut a terme en aquest cas pel professor que defuig totalment dels plantejaments més teòrics per incidir en el contacte humà que dona una nova dimensió a aquests estudis universitaris.
