[Per Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Estic bastaaant cansat de sentir gent comparar la castanyada amb el Halloween. Ja està, de debò. Re nou sota la capa del sol.
Està clar que disfressar-se i el morbo del més enllà té molta més gràcia que escalfar moniatos o quatre castanyes, que té un punt de precarietat i de postguerra gairebé sòrdid. És objectiu: sortir de festa amb capa tira molt més que quatre gotes de moscatell a prop d’una llar de foc que ja no tenim. I què?
No té cap sentit seguir reivindicant la castanyada quan clarament Halloween fa de molt més bon celebrar. Punt. Però seguirem celebrant la castanyada perquè som i serem gent catalana, no? Perquè és la nostra. La tradició nostrada és invencible. Diria que aquest és l’argument ranci i conservador que ressona als nacionalismes que són cosins germans de feixismes. Perdoneu, però a mi em sona a “família, pàtria i propietat”, a “make America great again”, a “una patria, un Estado, un Caudillo”.
Deixa que la gent faci el que vulgui, home, que escupin sobre les castanyes, que rebentin la castanyera a so de trick or treat, si volen, que com més vençuda, la castanyada, més de gust la celebrarem els que ens agrada celebrar-la. Que celebrar derrotes és la nostra especialitat, com a poble. Mira la Diada, mira els segadors, mira l’u d’octubre (que ens el volen fer passar com a victòria, però hòstia, tot i que l’heroisme no ens el treu ningú, de victòria no en té res). Som experts a celebrar derrotes i, ho sento, però a mi això em sembla preciós. Ens agrada celebrar el nostre poble recordant el dia que va perdre la més important de les seves batalles, ens hem posat com a himne nacional un record a la més sagnant de les nostres derrotes, seguim entossudits a parlar una llengua putejada per totes bandes, i això no diu que com a poble ens agradi la derrota, i ara, diu que el nostre nacionalisme va més enllà de victòries i derrotes. Que és molt fàcil estimar el país més gran, el més fort, el que guanya totes les guerres; el que té mèrit és seguir estimant el vençut tot i ser vençut. No estimem per, estimem tot i. Que m’és igual que la castanyada sigui avorrida o rància o es basi en tubercles de color taronja. M’és igual que una festa importada us agradi més. M’és igual que de Halloween t’agradi tot i que a la castanyada només li trobis peròs. Que en això deu consistir l’amor, no? A ser immune als peròs.
