[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Fa pocs dies vaig anar a Togores passant per Can Puiggener. Al tros de camí que va de la Torre del Canonge fins a Togores hi havia un pont malmès que ara ha estat reemplaçat per un nou de trinca! Al·leluia! El pont s’havia anat corcant de mica en mica des de feia més de 10 anys. Oficialment, el camí estava tallat, tot i que hi passàvem sense més ni més. De fet, oficialment continua tallat perquè hi ha un altre punt, una mica més avall, que està malmès, suposo que té un arranjament més difícil. A veure si aviat es pot solucionar aquest segon problema i s’hi pot circular sense problemes. Posats a dir, convindria que quan el camí s’enfila, s’arregli una mica, ja que les bicis, que tenen prohibit passar-hi, l’han malmès.
La segona cosa que fa bé el govern és que està posant arbres al Passeig. Molt bé. Ja era hora! Fa molts anys vaig publicar un article en què deia que fessin forats al forjat de l’aparcament i hi posessin arbres. Ho vaig escriure com una poca-soltada típica en mi, i es veu que es podia fer! Va ser una mala idea fer l’estació dels ferros (així en diuen els joves) al Passeig podent-ho fer al solar del Vapor Turull, però un cop fet el nyap, fer-hi un aparcament va ser el segon error. Això ja no té remei, però almenys espero que el Passeig no sigui una torradora solar quan els arbres creixin una mica. Vaig escriure al seu moment que el govern (no sé si l’anterior o l’anterior de l’anterior) acabés el Passeig fos com fos. Deia que preferia un Passeig acabat que no m’agradés que un sense acabar amb perspectives d’obres futures que m’agradessin. Per fi estem a la recta final. Ara només falta que els autobusos que van de sud a nord puguin passar pel Passeig. L’actual situació és que poden baixar, però no pujar, és una ximpleria. La gent de la zona sud que va a buscar els ferros han de baixar a la cantonada següent del carrer de la República. Un gran nyap.
I tercera cosa positiva. Vaig passar pel Torrent de Colobrers i ara fa goig. Després de la gran destrossa, s’ha recuperat totalment. Ara falten només dues coses. Que es posin policies al Torrent un cap de setmana i es posin multes als ciclistes incívics que hi volen passar. I la segona, que es vigili no sigui cas que passi la ronda Nord per allí i ens ho carreguem per sempre més. Millor deu tempestes Gloria que una ronda Nord.
Hi ha altres zones que estan malmeses, com el Torrent de Gotelles i que cal arreglar, però d’això en parlaré un altre dia, ja que en aquest article vull parlar bé del govern municipal.
En fi, hi ha mil petites polítiques a la ciutat que no són grans obres, però que donen qualitat de vida i orgull de ciutat. Cal tenir molt presents els detalls. Al final, i és un avís per a navegants, els ciutadans normalment no decidim el vot per grans projectes, sinó pels petits detalls que donen confort. La micropolítica és d’esquerres.
