L’habitatge és un motiu de conversa, avui i ja des de fa temps, entre els veïns de Sabadell. En aquest debat acostuma a haver-hi arguments, però també soroll, molt de soroll. Quins criteris ha d’establir l’administració per fer habitatge, i amb quin model i diners? S’han de regular els preus o bé permetre la llibertat individual? Combatem o tolerem les ocupacions?
En l’àmbit polític, celebrem que hi hagi un ampli consens en el combat de les ocupacions delinqüencials. Hem vist com una majoria de grups municipals estan a favor d’abordar el problema de les màfies que es lucren de les ocupacions. Aquesta entesa, que esperem que es tradueixi aquí, a Barcelona i a Madrid, segur que permetrà fer passos per fer que no actuïn de forma impune. Breument, volem expressar algunes idees sobre aquesta qüestió: l’habitatge és un dret, evidentment, i així ho reconeix la llei.
Les administracions han de buscar els mecanismes adequats per garantir-lo i creiem que cal apostar per la col·laboració publicoprivada per construir pisos socials. De la mateixa manera, creiem que el mercat de l’habitatge no s’hauria de regular, sinó que s’hauria de dinamitzar mitjançant polítiques concretes, amb incentius i sense limitacions, i així afavorir l’accés a l’habitatge. Finalment, no oblidem que la llei també reconeix la propietat privada. L’ocupació il·legal d’habitatges no pot ser una sortida i cal activar tots els mecanismes per perseguir aquelles ocupacions que generen problemes de convivència o que tenen delictes associats.
