JORDI SERRANO

FBC en la cruïlla de la història

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Dilluns passat es va presentar a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach (FBC) la candidatura de junta per al proper mandat de quatre anys. A la candidatura de cinc persones hi ha tres arquitectes, potser es necessiten persones que sàpiguen com consolidar estructures debilitades. La candidata a directora és Glòria Dalmau, que prové del camp de l’ensenyament i amb un ampli recorregut en aquest sector i també a la FBC. Hi ha dos joves: Patxi Ocio, doctor en Història de l’art, i l’arquitecta Marta López. I dos veterans: Manel Larrosa i Josep Llobet, que ja va ser director de la FBC fa uns anys. 

És d’agrair que es presenti un equip al qual se sumaran els representants de les seccions, que compten també amb gent potent com Eduard Jimenez, economista. No és una proposta per lluir-se. És un compromís arriscat i dur. Fa uns anys, la FBC va estar a punt de desaparèixer i es va salvar, ara toca un segon salvament. Si l’encerten, hauran salvat la FBC per als pròxims vuitanta anys. 

La FBC és una estructura de ciutat, quasi ningú la valora, però si no la tinguéssim, diríem que és un símptoma de ciutat dormitori. Els ajuntaments de ciutats similars matarien per tenir una entitat com la FBC, que compta amb vuitanta anys d’història.

Aquesta candidatura representa la darrera oportunitat de salvació i convé que socis, patrons i ajuntament s’adonin de la gravetat de la situació i hi actuïn en conseqüència. 

Esteve Deu es va lamentar de l’edat dels assistents a l’acte que omplia totalment la sala. En els pròxims temps, proposaré algunes iniciatives per rejovenir l’entitat. No estaria malament crear un consell assessor amb joves de 20 a 35 anys. En fi. Vicens Vives, a la famosa conferència Sabadell en la Història Universal de l’any 1959 a la FBC, deia: “Sabadell neix, es desenvolupa i té una consciència pròpia, tan bon punt té el ressò ecumènic i universal. A través de Sabadell es poden explicar i aclarir moltes coses i processos més complicats amb els quals ens enfrontem els historiadors i els sociòlegs”

Un món que avui té problemes amb la cultura, la ciutat també. 

Una de les coses que cal canviar és la relació del Patronat amb l’entitat. Els patrons s’han de posar al dia i entendre que encara que ells provinguin d’institucions jeràrquiques, la FBC té un caràcter voluntari i associatiu al qual no se li pot manar coses, sinó acompanyar, facilitar i treballar donant-li suport. Per exemple, els patrons es podrien convertir en els captadors de sponsors o fundraising. També caldria muntar una estratègia perquè quan Josep Oliu abandoni la direcció del Banc Sabadell no s’acabi el suport tan necessari. En fi, va ser un gran dia. Crido els 280 socis de l’entitat a anar a votar el 29 de novembre i donar suport a aquest grup de gent que dedicarà el seu temps lliure a la cultura a Sabadell. 

Comentaris
To Top