MANEL LARROSA

La ciutat de Barcelona és una vegueria (i el Vallès… també)

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]

Per vegueria s’entén un territori al qual se li reconeix una identitat política, en forma d’administració pròpia i de representació política al Parlament. Per entendre’ns, una vegueria és com una província a les Espanyes. El País Basc, com a model possible, conté tres províncies forals, amb diputació directament electa i diputats, i als arxipèlags hi ha consells insulars, també electes. A Catalunya aquest és un fet pendent i un gran conflicte mental que no sabem resoldre, perquè quatre grans províncies són un vestit incòmode i poc representatiu, en termes democràtics.

Tenim, però, un antecedent positiu al Consell d’Aran, amb més de 25 anys de vida. A les eleccions municipals voten la institució de la vall en una segona urna, talment com al País Basc es fa amb les diputacions i a les illes amb els seus consells.

A Aran es va reconèixer un fet polític que a la resta del país no hem resolt.

Si un dia hi ha vegueria del Pirineu serà de la resta, perquè no tindrà sentit ni viabilitat disminuir l’Aran en importància. Però l’Aran podrà cooperar amb els veïns pirinencs i amb la plana de Lleida, però no ho complicarem sense sentit tot escamotejant el que ja està plenament reconegut a l’Aran. Aran és Aran i punt.

Ara bé, una ciutat com Barcelona, amb llei pròpia de capitalitat, esdevé un fet polític similar. Barcelona un dia de futur també podria disposar de parlamentaris propis al Parlament de Catalunya. El que no se sosté és una vegueria de Barcelona que assoleixi dos terços de la població de Catalunya i una resta de país amb mitja dotzena de vegueries i només un terç de població, tal com ho apunten els esquemes obsolets, però encara no descartats.

No hi pot haver una ciutat poderosa dins d’una regió entesa com a sistema de corones successives de la capital. La perifèria de Barcelona han de ser uns altres espais reconeguts, entre altres coses perquè sumen més població. Junts, aquests espais també han de cooperar, però, per lògica, no es podrà dissoldre ni escamotejar la seva representació política, la seva identitat.

A Alemanya, Hamburg i Bremen són ciutats land. Barcelona seria un fet similar i pot cooperar a tots els àmbits, en un marc metropolità que és de 3 milions, però no sols, perquè també ho és de 5 i de 7 milions. I si vol parlar l’olimpíada amb el Pirineu, hi té tot el dret, al marge que el projecte ens pugui entusiasmar o no.

El ple reconeixement de l’excepcionalitat de Barcelona comportaria un idèntic pas a la resta de país, perquè el que és insostenible és una ciutat de primera en un país de segona, i perquè també una capital de primera ho és si el país és reconegut i de bon nivell.

El millor horitzó és superar un país de corones successives de perifèria i aprofitar tot el potencial de la capital i de tot el del país, però sumats.

I a la regió de Barcelona, un Vallès que és més que Biscaia en població i indústria seria la segona vegueria del país, mesurada en població i activitat. Aquest és l’horitzó. Una capital rodejada d’un País Basc, plenament en acte, perquè el Baix Llobregat supera Guipúscoa i el Maresme Àlaba i encara ens queda una torna a la resta del Barcelonès. I més enllà hi ha un altre País Basc repartit per Catalunya: al Camp, a Girona, Lleida, Manresa, Vic, etc. i encara ens deixem de citar el Penedès i l’Ebre.

Barcelona és vegueria, i fins i tot pot anar sola sense la resta del Barcelonès, però, escombrant cap a casa, afirmem que el Vallès també ho és.

Comentaris
To Top