Publicitat
Història

El passeig de la Plaça Major

Si s’hagués de resumir, exposant de forma cronològica, l’ús a què s’ha destinat l’espai que ara ocupa el passeig de la Plaça Major, es podria dir què ha estat en números rodons. 800 anys de mercat; 50 de Passeig; 20 en obres i 10 d’incertesa. Aquests darrers deu anys s’ha anat estenent entre la població sabadellenca una barreja de sensacions de desencís, d’incredulitat i d’enuig pel resultat de les obres. En veure aquell espai gris, fred i trist, on només predominava la pedra i el ciment, hi havia qui parlava de pista d’aterratge, altres de manca de sensibilitat i altres de presa de pèl.

/ ARXIU FOTOGRÀFIC DE LA UES

En canvi, tothom qui l’havia conegut parla amb enyor en referir-se a aquell passeig de la segona meitat del segle XX. Un passeig que, sense ser cap cosa de l’altre món, en els seus 150 metres de llargada hi acollia un sortidor, parterres enjardinats, dues fileres d’arbres, bancs per seure i un espai en forma de terrassa amb taules i cadires per beure i badar. Un conjunt que resultava un indret amable i acollidor que, tot i està situat al centre de la ciutat, els arbres i les plantes li donaven sensació de naturalesa.

Els historiadors atorguen al Forum Sabatelli, documentat l’any 1111, l’origen del nom de Sabadell. Era un mercat medieval que es trobava en l’encreuament de diversos camins, com el de Barcelona a Berga; el de Sant Cugat a Caldes de Montbui; el de Terrassa a Granollers o el de Mataró a Igualada. Amb el pas dels anys aquell mercat medieval va anar guanyant en importància i la població va anar creixent al seu voltant i el de l’església de Sant Salvador d’Arrahona, que l’any 1488 es va reconstruir gairebé del tot i es va consagrar a Sant Fèlix l’Africà. Sabadell, per tant, va néixer i créixer al voltant d’un mercat. Miquel Carreras explica a Elements d’història de Sabadell: “Aquest mercat va ésser estímul més fort per a la constitució definitiva del poblat de Sabadell que havia ja pres inici en el segle passat. La gent, atreta per aquell fogar de riquesa, va començar d’acudir-hi demanant terres als senyors per a bastir-hi cases o fer-hi conreus. Aquestes construccions de cases formaren aviat el nucli de Sabadell”.

El lloc que ocupava aquell espai dedicat al mercat setmanal de Sabadell va anar canviant de nom amb el pas dels segles. Quan no hi havia rètols als carrers ni places, l’indret rebia el nom derivat del seu ús més conegut o més popular, així, entre els segles XIII i XV fou conegut indistintament com: la Plaça; la Plaça de l’Escrivania; del Forn; de la Carnisseria; del Blat; dels Alls i les Cebes; de l’Oli; de la Draperia; del Pou i, també, Plaça Major. Explica Marian Burguès que a finals de segle XIX també era conegut com la Plaça de la Constitució i com la Plaça del Mercat.

En ser l’espai més cèntric i concorregut de la vila, era aprofitat per celebrar-hi les festes més populars i, també, per dur-hi a terme les demostracions de càstig i d’exemple. L’any 1619 a la Plaça Major de Sabadell varen ser executades a la forca, la Joana Sol, la Guilleuma Roberta i la Romaguera, tres dones innocents i desvalgudes que, acusades de bruixeria, es van confessar culpables a força de turment. Aquest fet no va alterar popularment el nom del lloc, com si que va passar amb el Camp de la Sang dos segles i mig desprès. Antoni Bosch i Cardellach a Anales de la Villa de Sabadell escriu: «Este año [1619] fue ruidoso en la Comarca por la temosa preocupación conque los de Sabadell se encresparon contra unas mujeres presas en Caldes de Monbuy, siendo algunas naturales de nuestra villa. Todas fueron graduadas, crehidas, oprimidas, juzgadas y castigadas por brujas a costas de este Común que no omitió diligencia, ni perdonó gasto, ya tomando de todos los caudales públicos, ya imponiendo tallas, ya tomando dineros del pallol y aun censales, para la formación y conclusión del proceso. Fue el asumpto que con mayor empeño tomó el Concejo por la inimitable formalidad y rigor con que procedió, ahorcándose algunas en el ‘porxo’ de nuestra plaza según se dice». El pallol o paiol era un dipòsit de blat i altres grans, establert el dia 9 d’octubre de 1455 en una casa de la plaça pública. El seu objecte era comprar el gra al menor preu possible per tornar-lo a vendre amb comoditat als veïns i necessitats.

En època de la primera dictadura, l’any 1928, a la plaça se li va posar el nom de General Primo de Rivera i durant la República, el maig de 1931, va rebre el nom de Plaça de Galán i Garcia Hernández en honor als dos capitans de l’exèrcit que es van revoltar contra la monarquia el desembre de 1930 a Jaca.

/ ARXIU FOTOGRÀFIC DE LA UES

Després del trasllat del mercat al Camp de la Sang, l’any 1930, els primers arbres que es van plantar a la Plaça Major tenien l’aspecte de troncs sense fullam. Aquells pals, que encara no havien florit, semblaven els típics semalers, aquells estris llargs i resistents utilitzats per transportar els barrals. La imatge d’aquells troncs verticals rodejant la plaça, va propiciar que el lloc fos batejat popularment amb el nom dels “semalers” i recordat, segurament, només per la gent més gran.

En acabar la guerra, el 1939, es va recuperar el nom de Plaza del General Primo de Rivera. Després de l’enderroc del Pedregar, l’any 1948, es va canviar el nom de Plaza pel de Paseo, l’alcalde Marcet parlava ufanós del “moderno Paseo del General Primo de Rivera”. L’any 1979 el primer ajuntament democràtic després de la guerra li va retornar el nom de Plaça Major. Però darrerament el nom que consta al nomenclàtor és passeig de la Plaça Major.

Del Camp de la Sang a la plaça del Mercat

Publicitat
Comentaris
To Top