[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Ara que ha passat el Black Friday, potser aquest títol us penseu que fa referència als volums d’unes vendes o bé d’uns preus. Doncs no, parlarem d’acomiadaments en el sector de les tecnologies de la informació.
Així, aquests dies la companyia Meta, per entendre’ns la casa mare de Facebook, Instagram o WhatsApp, ha anunciat que acomiadaria 11.000 desenvolupadors. Això és un 13% de la seva plantilla.
Amazon, que és una empresa de tecnologia, encara que sigui coneguda pel comerç electrònic, acomiadarà unes 10.000 persones.
Per la seva banda, la companyia Twitter, un cop comprada per Elon Musk, el senyor que va crear Tesla o PayPal, acomiadarà uns 4.000 empleats. Això és al volant del 50% de la plantilla.
La mateixa Tesla, que és una empresa de tecnologia encara que el seu producte funcioni sobre 4 rodes, també acomiadarà 1.000 persones. I també 1.000 són les que acomiadarà Microsoft.
Altres no tan conegudes aquí com a Shopify, Stripe, Coinbase o Snap, també acomiadarà unes 1.000 persones cadascuna. Es preveu que s’acomiadaran, en total, uns 140.000 tècnics.
I perquè es plantegen aquests acomiadaments? En general, en la pandèmia tothom es va quedar a casa i va consumir tecnologia. Aquestes empreses van veure com la xifra de vendes i els beneficis creixia. I molts, van pensar que, el que ha estat un factor conjuntural, passaria a ser estructural. I que les vendes, un cop passada la pandèmia, seguirien creixent infinitament, però no ha estat així.
De fet, ells han estat els primers a demanar als treballadors que tornessin a les oficines. I la raó és molt senzilla: si no hi ha interacció humana presencial, no hi ha innovació.
Ara bé, quan veiem aquestes xifres, ens hem de preocupar?
Pels treballadors acomiadats, no ens hem de preocupar massa. En el món hi ha una manca de programadors i experts xifrada en 40 milions. Tal com deia el portal Wellfound, especialitzat en recursos humans de tecnologia, empreses no tan grans ara podran incorporar experts que, fins ara, treballaven en aquests monstres i que, per nom i no per salari, anaven a aquestes corporacions.
Tampoc s’ha de patir pels seus salaris. Aquests, fluctuen entre 100.000 i 160.000 dòlars anuals. O sigui, res a veure amb els sous que crea aquí el turisme.
A més, vist l’esperit emprenedor dels nord-americans, també moltes d’aquestes persones crearan les seves pròpies empreses emergents. De finançament no els n’hi faltarà.
Les empreses tampoc estaran massa preocupades amb els acomiadaments. Ara buscaran nous mercats, nous sectors, nous tipus de clients i tornaran a créixer. De fet, després de l’any 2000 hi va haver una situació similar. Ara, vint anys després, les empreses tecnològiques punteres són molt més rellevants que abans.
Us deveu pensar que si faig aquest article, és perquè algú ha d’estar angoixat. Llavors, qui ha d’estar realment preocupat? Doncs som nosaltres que tenim poques empreses d’aquests sectors i, les que hi ha, tenen poca dimensió. I en el món que ve, el més rellevant seran els programaris (software). I aquesta és una constant estructural.
A Barcelona l’aposta del 22@ ha funcionat. Si hi afegim l’èxit del Mobile World Congress o l’existència del Barcelona Computing Center, s’ha començat a crear un ecosistema d’alta tecnologia al voltant de Barcelona que és molt interessant. Així, Cisco acaba d’anunciar que crearà el centre de disseny de xips a Barcelona.
Sabadell està a prop de Barcelona. A més, el Quadrilàter del Coneixement. Ho sabrem aprofitar?
Pensem que teníem les empreses més grans i avançades del sector TIC. De fet, teníem el que ara es diu un clúster. Lamentablement, es va deixar perdre. Si no aprofitem les oportunitats, Sabadell serà, cada cop més, una ciutat dormitori.
Ens posem les piles?
