Cada vegada noms com els del carrer Fondo i la Riereta són més desconeguts entre els sabadellencs, però és com popularment es coneixen el carrer de Sant Cugat i la ronda de Ponent, per posar dos exemples. Des del cap de setmana passat, el carrer d’en Font manté oficialment aquest nom, però se li ha incorporat la denominació de carrer dels Gitanos precisament per recordar les famílies que hi havien viscut al s. XVIII.
Plaques de carrers a Can Llong / VÍCTOR CASTILLO
“Recordar els noms populars és fer ciutat i, com més la coneixes, més l’estimes”, assegura l’historiador sabadellenc Josep Abad. Caldrà veure si més endavant l’Ajuntament de Sabadell aposta per recuperar altres noms populars de carrers o es queda, de moment, amb aquest primer pas. Abad creu continuar introduint aquests canvis “és important per no perdre la identitat de la ciutat”. Encara que no es canviï el nom oficialment i només s’inscrigui a la placa per evitar molèsties i donar resposta a les diferents demandes veïnals.
Noms pendents
Feminitzar el nomenclàtor amb criteris de gènere també és un dels reptes que entomen la majoria de municipis i experts com la historiadora sabadellenca Angelina Puig i és com apunta el mateix Josep Abad a l’Informe-balanç del nomenclàtor de carrers de Sabadell 2016. Una altra cosa a tenir en compte, en aquest sentit, és que la llista de noms a posar és més llarga que la dels carrers a anomenar, per la qual cosa també es proposa homenatjar persones amb altres formes, com escultures.
En la línia d’introduir noms de dones al nomenclàtor, algunes propostes són les de la cantautora, activista i pintora sabadellenca Teresa Rebull o el de la pedagoga Montserrat Busqué, que va editar uns dels primers llibres de música en català que van fer servir les escoles de la ciutat en la transició, titulats Virolet Sant Pere i Virolet Sant Pau. Per la seva part, Angelina Puig coincideix en el fet que a Sabadell i arreu “hi ha un dèficit de noms que recordin dones”, i creu que es podrien posar sobre la taula molts noms i cognoms de dones que han tingut un paper cabdal a la història dels barris de la ciutat.
Farrés, Vinader i Casals, a l’espera
Una de les qüestions que genera més incredulitat entre diversos sabadellencs és que avui dia hi hagi tres noms especialment que no tinguin un reconeixement als carrers de la ciutat: Antoni Farrés, Xavier Vinader i Muriel Casals. D’una banda, hi ha el cas de l’exalcalde Antoni Farrés, homenatjat amb una gran escultura al parc de Catalunya, però sense reconeixement al nomenclàtor. L’Agrupació de Veïns de Gràcia, per exemple, vol que el passeig sorgit del soterrament dels FGC porti el nom de Farrés, però topen amb la proposta de l’Associació Cultural Can Feu, que aposta per passeig d’Olzina, en honor a l’antic propietari del castell.
Mural dedicat a Xavier Vinader, al centre cívic de Sant Oleguer. El ple va acordar dedicar-li un carrer el 2015, acord que no s’ha dut a terme / LLUÍS FRANCO
En un altre esglaó hi ha el cas del periodista d’investigació sabadellenc Xavier Vinader i l’economista Muriel Casals, molt vinculada a la ciutat i a la UAB. Per a tots dos, després de la seva mort el ple municipal va aprovar el 2015 i el 2020 respectivament dedicar-los un carrer, però a punt d’entrar al 2023 no s’ha dut a terme. Són dos casos que la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament té sobre la taula, ja que s’encarrega de determinar els noms dels carrers, però segons fonts municipals “es continua treballant en el nou reglament” i no hi ha previsió de quan estarà enllestit i serà públic. En el cas de Vinader, a més, el ple va acordar establir un premi de periodisme d’investigació al seu nom. La revisió s’allarga des d’almenys fa quatre anys, el 2018.
