Salvant les distàncies, i a diferència de tennistes com Rafael Nadal, Carlos Alcaraz o Roger Federer, per citar-ne alguns, el soci del Cercle Sabadellès 1856 Fèlix Riba va iniciar-se al tennis amb tretze anys. Una edat que per alguns hauria privat arribar a competir contra els millors. Però aquest no va ser el cas de Riba, que després d’una carrera meteòrica, guanyant nombrosos campionats de Catalunya i Espanya, s’ha situat entre els millors del món de la seva categoria (+65).
Què feia el Fèlix fins als tretze anys? Jo jugava a futbol a l’escola, fins que un dia va venir un entrenador, al Club Bellaterra, a fer unes classes i el meu pare em va dir: prova-ho. Devia córrer molt perquè jo venia del futbol. Al final, encara que comencis tard, tot depèn de la capacitat d’aprenentatge. Amb setze anys vaig entrar a representar Espanya. Tres anys després era el número 2 d’Espanya.
Amb aquest ascens meteòric, per què no va dedicar-se al tennis professional com a jugador? A casa meva som set germans i jo soc el segon. Hi havia molta gent a casa i no hi havia opcions per fer-ho. Com qualsevol persona que estudia una carrera, necessites el suport econòmic, per pagar entrenadors i desplaçaments. Abans, a la meva generació, encara no hi havia els coaches. Molts d’aquella generació som avui dia els entrenadors dels joves jugadors.
En una segona vida, li hauria agradat poder entrar al circuit ATP? Aleshores, es va crear el circuit, però jo no vaig tenir aquesta oportunitat. Vaig enfocar centrar-me en la carrera universitària per acabar essent biòleg, garantia de futur, que em va donar la base educativa i la capacitat d’esforç i treball, que anys més tard em serviria per enfocar-la a la gestió d’instal·lacions enfocades en el tennis.
Jugador professional, no, però sempre lligat al tennis Amb vint-i-un anys vaig començar en l’àmbit de la docència al Club Tenis Sabadell, on vaig ser director uns quants anys, on tenia a càrrec meu 200 jugadors de totes les edats. Després d’un parèntesi per fer el servei militar i després de dirigir el CT Barcino, on practicava la triple vida: estudi, jugar i docent, amb trenta anys vaig muntar el que avui dia és la Catalunya Tennis Academy, al CAR de Sant Cugat.
Quin és el secret per mantenir-se en forma, en un esport tan físic? Al seu dia, havia fet curses de llarga distància, per després aplicar-ho a la pista de tennis. El tennis ha estat i és la meva feina i, alhora, el meu hobby. Per estar bé físicament no n’hi ha prou només jugant perquè perds massa muscular. Cal fer exercicis de força. Els que ja sabem jugar a tennis hem de treballar la constància, i jo prefereixo entrenar al frontó. Els esportistes que formen part de l’elit són aquells que tenen la capacitat de repetir el nombre més gran de vegades les coses bones.
El ‘big 3’ ha marcat un abans i després al tennis. Als seus alumnes quin posa d’exemple, entre Novak Djokovic, Roger Federer o Rafael Nadal? Són estils diferents i tots ells han demostrat que es pot guanyar un Grand Slam, el seu cas, molts –riu–. També ajuda a ensenyar que has de fer-te fort, potenciar les teves qualitats, com passa amb ells. Quan parlo amb un jugador molt exigent tècnicament, li parlo de Rafa Nadal. Federer ho fa tot molt fàcil i amb Djokovic la capacitat física. Els tres m’han servit molt.
Ells han tingut un estil molt marcat. I el seu? Com ha canviat el seu joc per mantenir-se a l’elit mundial? Ara defenso la primera posició del rànquing espanyol. Em trobo rivals que serveixen a més de 180 km/h, i jo ara m’estic acabant de recuperar d’una pròtesi al maluc. Ara el joc passa a ser, en moltes ocasions, al final de la pista. Amb els jugadors de l’acadèmia aprofito per pilotejar, perquè em tiren les pilotes a més velocitat i això m’ajuda. Si sempre jugo amb els de la mateixa edat, no evolucionaré.
Als seus seixanta-sis anys, quin és el sostre de Fèlix Riba? Espero l’any vinent estar entre els millors. Van entrant jugadors ‘joves’. En el darrer campionat hi havia 700 jugadors i jo estic al top 5. Ara he sortit del top ten mundial, però espero estar-hi l’any vinent, un cop acabi la pretemporada que estic fent de tres mesos. El meu sostre? –riu– m’agradaria ser campió del món a la categoria +70, i crec que ho puc aconseguir.
