Coratge i ganes de menjar-se el món. En Sergi López, un jove de 18 anys, va deixar de dir-se Sergi per ser reconegut com a Tash, el seu nom artístic, l’any 2020. Amb estudis professionals al Conservatori de Música de Sabadell, on ha estat des dels quatre anys, ha descobert quina és la seva veritable passió: el rap. Forma part d’un grup de quatre rapers sabadellencs, Marca de Ceniza, que ja han produït els seus primers èxits.
Quan comences a ser Tash i no Sergi? Vaig descobrir el rap i em va enamorar. Les batalles de gallos em van entusiasmar. I vaig escriure les meves primeres lletres. La primera, d’amor. I millorava la meva estabilitat mental. Ja l’any 2020 vaig començar a crear música urbana sota el nom de Tash MDC. Des d’aleshores, fent temazos.
Has estat tota una vida al conservatori. Què t’aporta, la música? Uf! És una forma de viure, ho és tot. Em mou. Sense música, em costaria viure. Escolto de tot, des de clàssica fins a rap.
I perquè et decantes per l’estil urbà? El rap ho transmet tot. Et fa reflexionar. Les lletres, les melodies… arriben directes al cor.
Com neix ‘Marca de Ceniza’? Som apassionats del hip-hop. I vam pujar tots quatre al barco. Fa més d’un any que vam crear el grup, volíem fer alguna cosa molt totxa. I per què Marca de Ceniza? Perquè tot el que fem ara són les marques que quedaran fins al dia que morim.
La mort és molt present a les vostres lletres? Parlem de tot. Sí, també de la mort. En el nostre primer disc, Ave Fénix, parlem de sentiments guardats, ho expressem tot, crítica social també. El que vivim en els nostres dies, les nits, tot el que fem. Conèixer-nos a nosaltres mateixos és molt més important que una assignatura.
Tash, un jove raper de 18 anys de Sabadell / Víctor Castillo
Quin ha estat el ‘feedback’ del llançament? El disc ha impactat que flipes, molts missatges positius, tot i que també algun hater. Quan algú critica amb odi, em ric d’ells. Quan tens haters, és que les coses es fan bé. Pot ser que a una persona no li agradi la música, i això ho respecto molt. Però quan ataques amb odi… Em fa gràcia. Així i tot, Hooligans té més de 15.000 visites. I el disc sencer, més de 25.000. Això marca un abans i un després per a nosaltres. Ens agradaria poder fer molt més a Sabadell. Normalment, cantem a fora de la nostra ciutat, però volem escenaris aquí. Fins i tot, li he demanat a l’alcaldessa. No aconseguim cantar aquí.
A banda del rap, quin estil et representa? El flamenc m’encanta, em sembla un art súper pur. Sense filtres. M’arriba molt. I la música clàssica també.
