[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]
Fa un parell de setmanes es va inaugurar el nou Passeig del Centre de Sabadell. Per ser més precisos, es va obrir a la ciutadania i es va posar punt final a la remodelació del passeig de la Plaça Major, que feia anys que es demandava des de quasi tots els àmbits socials, econòmics i polítics de la ciutat, no només des dels del centre. Perquè el centre de la ciutat, de qualsevol ciutat, és el “centre” per al conjunt de la ciutat, encara que aquesta tingui diversos pols d’atracció econòmica i social, com és el cas de Sabadell. Per fí tenim el Passeig al centre de la Ciutat.
Aquesta rehabilitació o remodelació del passeig de la Plaça Major, que dit sigui de pas no ha anat en detriment de millores i rehabilitacions a altres indrets de la ciutat, arriba després de quasi vint-i-cinc anys de tenir l’espai central de la ciutat empantanegat per ocupacions, obres i provisionalitats diverses, tal com s’ha recordat en diferents comentaris i articles al llarg dels darrers dies. Ja no es tractava d’intentar superar les més de dues dècades de molèsties i inconvenients per a veïns i negocis de la zona. Es tractava de recuperar d’una vegada un espai emblemàtic per a la ciutat. I calia fer-ho amb un bon projecte i una execució de qualitat que retornés a tota la ciutadania la satisfacció de tenir novament un “Centre” digne de tal nom.
Pel que vam poder observar tant el dia de la inauguració del nou Passeig com els dies immediatament posteriors –al marge d’alguns comentaris crítics (en veu baixeta i de poca intensitat, en general)–, la gran majoria de la ciutadania valora positivament el resultat final de les obres de rehabilitació. La combinació de components (arbrat, zones de descans, elements d’aigua…) dona a l’espai central de la nostra ciutat una imatge consistent. Algú potser podrà enyorar dissenys, espais o utilitats del Passeig que van protagonitzar la segona meitat del segle passat. Però hem recuperat l’espai en sintonia amb els temps, a l’entrada a la tercera dècada del segle XXI. Ni els elements d’aigua (l’antic sortidor), ni l’arbrat (els semalers), ni la circulació de vehicles, ni els espais de descans es podien retraure en el temps. Calia fer, i així s’ha fet, un nou espai de trobada, on confluïssin nous elements ornamentals amb els nous espais d’oci, de circulació soterrada i en superfície dels transports públics, d’activitat comercial i de restauració.
Però, segurament, el que és més important del nou Passeig és que la seva centralitat ha adoptat una dimensió ciutadana. El Passeig és ara l’espai central d’un eix d’activitat econòmica, social i institucional que s’irradia molt més enllà del mateix espai que ocupa. S’estén al seu voltant més immediat i s’allarga Rambla avall i cap a l’eix comercial del Mercat. I això li dona aquesta nova dimensió. Ja no és només el Passeig del Centre, sinó que acaba convertint-se en el Passeig de tota la Ciutat. Hi ha contribuït també l’ampliació de les ofertes de connectivitat, tant l’allargament dels FGC com l’ampliació i consolidació de línies d’autobús. Però també el fet que malgrat tots els inconvenients, estructurals o sobrevinguts, l’activitat comercial, de restauració o de simple trobada no només s’ha mantingut, sinó que fins i tot s’ha anat ampliant. La imatge de les terrasses n’ha estat i n’és un magnífic exemple.
Ara, el nou Passeig ha de consolidar aquesta posició d’espai central de la ciutat. Els responsables municipals han fet allò que calia: dissenyar un projecte i portar-lo a bon terme amb una bona entesa amb veïns i actors econòmics i socials. A partir d’aquest fet positiu, s’ha de donar l’impuls necessari perquè el Passeig acabi recuperant tota la força i l’empenta que es mereix. Si ha pogut resistir dues llargues dècades d’activitats estranyes, obres, arranjaments provisionals i entrebancs de tota mena, tindrà ara la capacitat de reprendre amb nova força la centralitat que li pertoca. El conjunt de la ciutadania sabadellenca, i no només la del Centre, en gaudirà a partir d’ara.
