Aquest dilluns al matí ha començat la intervenció per recuperar les restes de l’antifeixista sabadellenc Cipriano Martos, assassinat per la Guàrdia Civil el 1973 i enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus. Està previst que els treballs s’allarguin durant setmanes ja que en el mateix espai hi ha un centenar de persones enterrades.
La voluntat de la família és traslladar les despulles a Granada i sepultar-les amb les dels seus pares. El germà de Cipriano, Antonio Martos, ha exigit a l’Estat que sigui “responsable subsidiari” del trasllat de les restes, així com de l’enterrament. De moment, l’exhumació anirà a càrrec del Departament de Justícia, amb l’acompanyament de l’Ajuntament de Reus.
Moment en què es va inaugurar popularment la plaça Cipriano Martos / VICTÒRIA ROVIRA
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha assegurat que amb “una molt alta probabilitat” el cos de Martos es troba a la fossa onze del cementiri de Reus. En aquest lloc, una excavadora ha iniciat els treballs per enretirar la primera capa de terra per després, amb eines de major precisió i manuals, extreure els cossos que hi ha soterrats. Segons els estudis del Departament de Justícia, per arribar a les despulles de l’antifeixista caldrà retirar abans entre 25 i 60 esquelets d’un espai on calculen que n’hi ha un centenar.
Serà un procés “llarg”, ha confirmat el mateix director general de Memòria Democràtica, que durarà diverses setmanes. Per identificar-lo, compten amb algunes dades com una lesió de joventut o l’autòpsia de quan va morir, que aportaran informació a l’equip d’arqueòlegs i d’antropòlegs. Un cop s’hagi localitzat el cos, s’extraurà ADN i es creuarà amb les mostres de la família de Cipriano Martos.
“Un tancament emocional”
El 2014, el germà de Martos, va presentar una querella pels fets ocorreguts durant el franquisme davant de la justícia argentina. El passat mes de març, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per dur a terme l’exhumació del cos de Cipriano Martos. A proposta del PSC – Units per Avançar, es va debatre a la cambra i es va tirar endavant amb els vots a favor de tots els partits, excepte la negativa de VOX i l’abstenció del PP. Abans, la família de la víctima ja havia iniciat una campanya reclamant aquesta acció.
Alfons Aragoneses ha lamentat que “ha costat molt” tirar endavant l’excavació de la fossa. La regidora responsable de Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, Montserrat Flores, ha dit que “avui és un dia de reparació” i ha insistit en què “la família necessita fer aquest tancament emocional d’aquella injustícia que van ser víctimes fa 49 anys”.
La família reclama que l’Estat es faci càrrec del trasllat i enterrament del cos
La família de Cipriano Martos se sent “agraïda” i creu que aquest acte “servirà per esclarir les injustícies que es van perpetrar durant els 80 anys del franquisme i la transició”. El germà de la víctima, Antonio Martos, ha qualificat el desenterrament de “pinzellada” i ha demanat que es reconeguin les víctimes del franquisme i siguin reparades.
Antonio Martos també ha manifestat l’interès de la família perquè les despeses econòmiques del trasllat i la sepultura del cos de Cipriano Martos a Granada se’n faci càrrec l’Estat. “Que sigui responsable subsidiari”, ha demanat. De moment, el Departament de Justícia assumirà la despesa d’aquesta excavació amb un pressupost de 90 mil euros aproximadament.
Assassinat el 1973 després d’ingerir àcid sulfúric
Cipriano Martos va ser detingut, torturat i obligat a ingerir àcid sulfúric i gasolina per la Guàrdia Civil l’agost del 1973. Uns dies després, al setembre, va morir per “hemorràgia interna” segons es pot llegir en el seu informe de defunció. Va ser enterrat en una fossa de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, al cementiri de la població el 20 de setembre del mateix any. Martos va néixer a Loja (Granada) i el 1969 va establir-se a Sabadell on va polititzar-se amb grups antifranquistes. També va militar al Partit Comunista Espanyol. Va ser detingut acusat de difondre propaganda contra el règim dictatorial.
