Ahir es va fer pública una dada de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) que és especialment rellevant en l’àmbit català, i que té una translació directa a Sabadell i al Vallès. Cada català ha rebut 42 euros menys per habitant de finançament que la mitjana nacional durant l’última dècada. En xifres concretes, 2.520 euros a l’any entre 2012 i 2021, per sota de la mitjana de totes les comunitats autònomes (2.562 euros). Només cal passejar-se una mica per Catalunya i per la resta d’Espanya per adonar-se de les diferències que hi ha en matèria de finançament i inversions. Els números només fan que constatar una evidència. Però al mateix temps que diem això, també cal parlar de les diferències dins de Catalunya.
Barcelona s’ha convertit en un centre institucional de primer nivell que exerceix com a capital. Això ha fet que capitalitzi el gruix principal de les inversions. On quedem la resta? La falta d’inversions endèmica i històrica al Vallès no és justificable, ni a escala demogràfica –som un milió de persones– ni econòmica –la segona comarca del país, amb 25.101 milions de valor afegit brut anual–. Hem d’anar cap a un país més equilibrat i just per a tots, on les diferències geogràfiques siguin les mínimes.
