El relleu a la banqueta del Centre d’Esports Sabadell està servit. Només cinc dies després de la seva destitució, Gabri Garcia ha concedit una entrevista al Diari de Sabadell per explicar les seves sensacions i fer balanç de l’efímera etapa a la banqueta arlequinada. El tècnic de Sallent, que passarà el Nadal a Barcelona amb la seva família, accepta la decisió del club, però creu que va ser precipitada.
Encara està tot molt recent. Com ho ha encaixat? Necessitaré uns dies per pair-ho. La sensació és estranya perquè jo he sigut un entusiasta d’aquest projecte i he cregut en ell des del primer minut. Vaig venir en unes condicions de mínims que molts entrenadors no haurien acceptat. He trobat moltíssimes limitacions i jo he procurat respondre amb ganes i màxima dedicació. I a la mínima que no s’han donat els resultats, han pres aquesta decisió.
S’ha sentit traït d’alguna manera? No, traït no és la paraula. Potser s’han aprofitat d’aquest entusiasme mentre les coses anaven bé i després no han valorat la meva valentia i tot el que he fet pel club. Em vaig adaptar a la situació econòmica del club i a totes les circumstàncies.
A què es refereix concretament? És fàcil de deduir. Crec que tampoc em va afavorir el que va passar la temporada passada quan l’equip va fregar el play-off. L’objectiu d’aquest any era molt diferent i potser des del club no es tenia del tot clar. Tots sabem que vam començar la pretemporada amb 10 jugadors del filial i amb retard. Les instal·lacions i eines per treballar tampoc han estat les millors. Però malgrat tot això, jo sempre he tirat endavant i no he buscat excuses. Tenia una plantilla jove, amb moltes ganes de progressar, i he intentat que l’equip tingués una identitat. Penso que això s’ha aconseguit i l’afició ha pogut veure partits molt bons.
Alguns critiquen precisament aquest estil. Què els hi diu? Que els dos últims ascensos del Sabadell al futbol professional han estat aplicant precisament aquest estil associatiu. I la temporada passada, van pujar a Segona A els tres equips que feien el millor futbol del grup II de la Primera RFEF (Andorra, Vila-real B i Albacete). No dic que no es pugui jugar d’un altra manera i el mateix Sabadell ho va demostrar l’any passat amb un futbol molt més directe que també li va donar resultats.
Considera precipitada la seva destitució? Crec que s’hauria pogut donar més marge. Per exemple, fins al final de la primera volta. Només hem estat tres partits de 17 en zona de descens i ens trobem a dos punts de la permanència.
Però vostè va admetre en roda de premsa que entendria ‘qualsevol decisió’ del club tenint en compte la dinàmica negativa… Sí, ho vaig dir i ho mantinc perquè això forma part del futbol i els resultats manen. Però també vaig dir que em sentia fort i amb ganes de continuar i estava convençut de sortir de la situació si s’apuntalava la plantilla amb tres o quatre retocs en el mercat d’hivern.
Tenia la sensació que Pamplona era el seu últim partit a la banqueta? Podia ser, però a mi ningú em va dir res. De fet, hauria preferit tenir un vot de confiança o un ultimàtum per part del club abans del partit. En cap moment va passar això, ni en un sentit ni en un altre.
S’ha sentit recolzat pel club en aquests cinc mesos? Gairebé no puc respondre perquè no ho sé. Mantenia comunicació amb el Bruno Batlle (director general), però no era directe. Penso que la peça clau per fer d’interlocutor entre el club i jo era Gerard Escoda i a causa del seu problema de salut, no s’ha produït. L’he trobat molt a faltar. Jo soc una persona molt directe i transparent i ho heu pogut comprovar a les rodes de premsa. En aquest sentit, penso que les persones del club no ho han sigut amb mi. És un tema que ha fallat. Em sap greu.
Creu que els 10 famosos canvis a l’onze a Múrcia van poder influir? Seria absurd. La plantilla ho va veure perfecte aquella decisió. Era el moment de fer-ho i jo vaig demostrar que confio realment en els 26 jugadors. Potser el club no tenia la mateixa confiança. De totes maneres, l’equip va donar la cara i va fer un partit molt seriós malgrat les errades defensives que ens van condemnar.
Es penedeix d’alguna decisió? No, perquè jo procuro utilitzar el sentit comú i estic convençut que he fet el correcte. Intento que els meus equips siguin el reflex de com jo veig el futbol, almenys el que a mi m’agrada. No em penedeixo de venir al Sabadell. Ha estat una molt bona experiència que m’ha permès conèixer la Primera RFEF i també estic molt content, per exemple, de donar l’oportunitat a jugadors de la casa.
L’ha sorprès el nomenament del seu segon, Miki Lladó, com el seu substitut? Me n’alegro molt per a ell, però també reconec que m’ha sorprès, sí. Tal com el club em va plantejar la situació, pensava que la idea era fer un canvi més radical en tots els sentits. Pensava que apostarien per l’experiència i un altre model futbolístic, més directe. Entenc que el paper de Jaume Milà haurà estat clau per prendre aquesta decisió.
Han treballat junts aquests mesos. Què ens pot dir? Coses positives. Penso que veu el futbol d’una manera similar a la idea que tinc jo. Va haver-hi una connexió molt ràpida i ha estat força bona. Significa una gran oportunitat per a ell i li desitjo tota la sort. Estic convençut que aconseguirà l’objectiu.
