ARNAU BONADA

Alliberem el Vallès

[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]

Com ja va publicar aquest Diari, el passat mes de novembre una delegació de la Xarxa Onion va visitar el Congrés dels Diputats a Madrid. Just quan érem allà, va esclatar la polèmica sobre les revisions de penes arran de la llei del “només sí és sí”. Un aperitiu de l’espectacle esperpèntic que s’ha viscut aquestes darreres setmanes amb el conflicte amb el poder judicial. Es constata que els impactes de bala del 23-F que vam poder palpar a les parets del Congrés no són, malauradament, els forats més preocupants de la nostra democràcia.

Certament, vivim en un temps on molts dels nostres polítics només cerquen el titular, el retuit  i el like; un temps de soroll i d’irresponsabilitat. En aquest context, m’agradaria reivindicar figures com la del sabadellenc Joan Mena. A Madrid hi vam compartir moltes hores i em va semblar un polític tècnic, de to sempre conciliador, amb més ganes d’escoltar que de convèncer i ferm en els seus ideals però, alhora, amb un tarannà possibilista, en el bon sentit de la paraula. En resum, una persona amb qui es fàcil discutir però difícil barallar-se: ADN sabadellenc d’alt valor afegit a la capital per frenar, des de la raó, l’extrema dreta.

A Madrid també vaig comprovar que parlar als polítics independentistes catalans del centralisme de Barcelona és un discurs que incomoda. Caldran molts més articles del gran Manel Larrosa, moltes més accions de Fem Vallès i molts més actes reivindicatius dels alcaldes vallesans per a situar aquesta qüestió a l’agenda. Jo hi aportaré el meu granet de sorra, fent referència a un article del darrer The Economist titulat “Free the north”. En el mateix, s’analitza el cas de Manchester i altres segones ciutats britàniques no recuperades encara del declivi post-industrial.

Per a poder ressorgir, se’ls recomana, en primer lloc, pensar en polítiques a escala de conurbació i no centrades en una població en concret. En segon lloc, invertir-hi recursos econòmics de debò. I, finalment, atorgar-los més autonomia pressupostària i capacitat de decisió sobre les inversions. En conclusió, regions mes lliures i amb capacitat de “control del seu propi destí”. Ni Gran Bretanya pot viure només de Londres; ni Espanya només de Madrid; ni Catalunya només de Barcelona. Alliberem el Vallès. Segur que, així, anirem molt més per feina.

Comentaris
To Top