[Josep Mercadé, periodista]
Els dies abans d’acabar el 2022 i els primers del 2023 el més sovintejat són les previsions. Gairebé tothom es veu en cor de pronosticar, més que bons auguris, cataclismes econòmics, desgavells polítics i judicials, tot embolcallat d’una fina pàtina que, en el fons, respira un cert pessimisme i sembla amagar un desig malèfic que passi el pitjor. I això en contrast amb el clima d’unes dates marcades, sobretot, per una indefinida alegria col·lectiva.
Totes les previsions que puguem fer o sentir cal considerar-les com el que són: prospeccions sobre una realitat que gairebé sempre és molt tossuda i, per més que ens hi esforcem, no s’acaba complint. Si mirem uns mesos enrere, en ple període de vacances d’estiu, el vaticinis que ens feien aleshores sobre la tardor propera eren d’allò més grisos. El panorama que s’estava dibuixant era molt dramàtic.
Vagi per davant que no vull pas dir que el moment present tot siguin de flors i violes. Està clar que no. Però a la vida la successió dels fets segueix un ritme que els humans molt sovint volem alterar com si el que ha de passar demà volem que passi abans d’ahir. Dit això, el que tenim en els primers compassos del nou any és gairebé la mateixa música de l’anterior. I no podem pas dir que soni molt bé ja que, si ho mirem de cara, els fets ens mostren una situació complexa en tots àmbits: el global, el nacional i el local.
Si ens centrem en aquest darrer aspecte, el més proper a nosaltres, el que no és una previsió sinó certesa és que entrem en any electoral. El proper 28 de maig hi haurà eleccions municipals i serà el moment d’avaluar el què tenim, el què s’ha fet, i el què proposen fer. La conseqüència immediata serà un any en campanya permanent. Qualsevol acció de qui ostenta el poder és interpretada com a propaganda electoral. És inevitable i és innat a tots els colors polítics.
Davant d’això cal apel·lar al sentit constructiu per evitar que la confrontació gratuïta embussi els conductes del debat com, malauradament, està passant massa sovint. La nostra ciutat no n’ha quedat exclosa i potser ara seria un bon moment per tal que sumin més les propostes que els retrets.
Segur que la ciutadania ho agrairà. Si en les previsions dels propers mesos som capaços d’incorporar-hi un debat profund, l’electorat, aquella figura cobejada per totes les forces polítiques, respondrà de forma que la construcció d’un futur millor pugui fer-se realitat.
