Els beneficis per a la salut de l’exercici físic són una evidència. Aleshores, per què no forma part del ventall de recursos per als metges de família? Montserrat Romaguera Bosch (Sabadell,1966) és metgessa de família de l’ICS al CAP Ca n’Oriac i atleta des dels set anys. Ara ha publicat un llibre que és tota una declaració d’intencions: ‘Mi médico me manda a paseo’ (Edicions Experiencia).
Receptar esport. No sona estrany, per què ha escrit un llibre així?
Hi ha molt desconeixement i calia una eina per difondre els beneficis de l’exercici físic, que no són immediats. De fet, segons s’estima, en té més d’un centenar. Però això, també depèn de l’edat i cada persona i les patologies que tingui.
El llibre desmitifica llegendes.
Com la falsa creença, especialment entre la gent obesa, que si sues, perds pes i no és així, perds aigua. Hi ha gent que s’embolica amb paper de film per suar i hem tingut algun ensurt per cops de calor. O també, persones que no fan res i pugen a la Mola i pateixen alguna lesió o estan una setmana amb agulletes. I també és un llibre per demostrar que fer esport no és gratuït, però gairebé.
En el llibre apareix que el mal d’esquena és la patologia que causa més baixes laborals, un símptoma que alguna cosa no s’està fent bé?
I el que suposa per al sistema i només es combat amb la recepta de fàrmacs. Potser s’hauria de treballar l’ergonomia del lloc de treball i que s’han de fer exercicis d’estirament cada cert temps i aquesta concepció no existeix, tampoc com a recomanació generalitzada entre els professionals.
Què aconsellaria i que no requerís un gran esforç i es pogués aplicar de forma ràpida?
Hi ha quatre maneres: fer exercici a casa, que ningú el fa. Fins i tot, no s’utilitzen les escales sinó l’ascensor; els desplaçaments; formació, ja hi ha alguna empresa que fan sessions sobre la importància dels estiraments i es veu que hi ha menys baixes o paguen quotes del gimnàs als treballadors i, per últim, les escoles, que és un molt bon recurs i l’hem de fer evolucionar. Es fa pràcticament la mateixa educació quan hi anava fa 30 anys. És poc atractiva, es fa molt d’esport i no es fa foment i això el que provoca, és rebuig, perquè l’alumne més maldestre no estarà motivat. Cal canviar i que l’activitat física sigui transversal i cada dia de setmana.
Si fa una volta a l’hora d’entrada a les escoles, s’imposa el cotxe.
Ens trobem en un entorn en què el cotxe té un estatus. I això ha de canviar i darrere ha d’haver-hi una política seriosa en transport públic, no com l’actual, ja sabem com funciona Rodalies.
