[Josep Mercadé, periodista]
El retorn a la normalitat i a les rutines diàries és un fet inevitable cada cop que s’acaba un cicle festiu. El de Nadal, a diferència del de les vacances d’estiu, té una component especial pel fet que són unes dates en què és molt difícil no cometre excessos alimentaris que generen un estrany sentiment de culpa. Per apaivagar-ho, tenim els bons propòsits del nou any. Són els que donen sentit a les pautes penitents que alguns es marcaran les pròximes setmanes per reconciliar-se amb ells mateixos.
La campanya comercial de Nadal sembla que ha anat bé a Sabadell i a la resta de Catalunya. Aquest és un sentiment bastant unànime. Sobretot després del que han hagut de passar les botigues, els moments més durs de la pandèmia. Avui, malgrat trobar-nos en una conjuntura no gaire favorable, la tendència general de la gent és voler recuperar el temps perdut. Això fa que molts, si poden, optin per gaudir més que abans del seu temps d’esbarjo. La conseqüència es nota en determinats tipus de consums. Per exemple, el sector de la restauració, tot i que els preus han augmentat, experimenta un bon moment. Sobretot els caps de setmana. En segons quins establiments, si no es reserva abans, no es menja.
Encarem el 2023 amb algunes dades positives com ara l’atur a nivells d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008. Si l’ocupació creix, també ho fa l’estat d’ànim de la població que, tot i les incerteses, veu que el futur no és tan fosc. Iniciatives com les d’aquest any de l’Ajuntament de Sabadell de competir, a petita escala si em permeteu, amb el seu homòleg de Vigo, pel que fa a llums de Nadal, també hi ajuda.
Hi ha ganes de ser optimistes. Fins i tot les imatges de la dramàtica incidència de la covid a la Xina, amb la sospita de molts morts malgrat el silenci del govern d’aquell país asiàtic, ens deixen en un estat més aviat neutre. Només fa tres anys ens hauríem escandalitzat molt més. Ara forma part del menú diari d’informacions sobre un món amb situacions tan absurdes com la guerra a Ucraïna.
Podem parlar, doncs, de manca de sensibilitat i empatia o sobresaturació de fets? Com sempre, la resposta la deixo per a cadascú. Però és cert que, si ho mirem amb una certa perspectiva, hem canviat. I no pas per una evolució natural, sinó per uns fets extraordinaris que ens han deixat una bona empremta. Però, malgrat tot, continuem sent optimistes.
