[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Tot sembla apuntar que el 2023 serà un any difícil. Les darreres previsions de l’FMI, per exemple, pronostiquen que la meitat dels països de la UE entraran en recessió. Espanya se’n salvaria, amb un creixement estimat de l’1,2%. La incertesa continuarà com a tònica dominant i l’estagflació serà el perill a evitar. Les principals claus econòmiques que poden marcar l’any són les següents:
En primer lloc, caldrà veure quins són els efectes a escala global de la fi de la política de covid zero a la Xina.
En segon lloc, la geopolítica. Em refereixo, sobretot, a la guerra d’Ucraïna, on malauradament no s’entreveu un desenllaç pròxim, i als efectes col·laterals de les tensions entre els Estats Units i la Xina. Darrerament, determinades decisions d’inversió s’estan prenent no per motius econòmics, sinó d’estratègia territorial, i aquest fet genera distorsions i ineficiències.
En tercer lloc, la inflació. Caldrà veure si la moderació que s’apunta en alguns països com els Estats Units es consolida. A Espanya, cal celebrar haver evitat la revalorització generalitzada dels convenis col·lectius, fet que hauria pogut conduir a una espiral inflacionària.
En quart lloc, els tipus d’interès. Com a referència, durant la crisi de la prima de risc de l’any 2012 el bo espanyol a deu anys es va enfilar fins a valors propers al 7%. Ara estem al voltant del 3,5%, però amb un endeutament públic molt superior. El risc és una crisi de deute als països mediterranis i als països emergents, endeutats en dòlars.
En cinquè lloc, el poder adquisitiu de les famílies. L’augment de les hipoteques i lloguers, així com l’encariment del cistell de la compra faran del 2023 un any amb poques alegries per a gran part de la població i es posposaran moltes decisions d’inversió.
En sisè lloc, caldrà veure si l’ocupació resisteix el nou escenari de baix creixement.
En setè lloc, la morositat empresarial. Les empreses amb dependència financera externa i taxes de rendibilitat reduïdes tindran problemes per poder complir amb els seus compromisos de pagament.
Per acabar, no podem perdre de vista que, més enllà de la conjuntura, continuem immersos en una revolució tecnològica (pregunteu-ho al chatGPT) i una crisi climàtica. Que els arbres no ens tapin el bosc.
