Miquel Roselló va viure “un castell de focs d’emocions”, diumenge a la Faràndula. El públic va aplaudir amb força fins i tot abans que sortís en escena. Perquè n’eren conscients: estaven vivint per darrera vegada una funció d’Els Pastorets amb el sabadellenc com a Satanàs. Un paper que ha inflat de caràcter en els darrers 25 anys. L’ha dotat de força i poder escènic fins al punt de carregar el tempo de l’obra.
“T’adones de la transcendència del moment”, explica Roselló sobre el que va viure diumenge. “Et sents valorat i estimat”.
Era un dia per sentir-s’hi. Família i amics eren allà, asseguts entre el públic, per acompanyar-lo. Especial emoció li va fer que hi fos un dels seus fills, l’actor Pol Roselló, que hores abans li havia fet una grata sorpresa. Sense avisar-lo, va tornar de Madrid, on treballa professionalment al Teatro Apolo, i es va presentar a casa. Tocava anar al teatre a veure el pare.
/ JORDI GONZÁLEZ
Es va tancar un cicle rodó. Roselló va començar fent el paper de Satanàs quan la Joventut de la Faràndula celebrava el 50è aniversari. I l’ha deixat quan l’entitat viu els 75 anys. Al llarg d’aquest temps, hi ha donat tanta vitalitat que, un dia llunyà, fins i tot va fer caure els decorats i va posar en perill la resta d’actors, recorda esclatant a riure.
“De força i empenta no me’n falten, però crec que ja s’ha acabat un cicle”, comenta. “Les coses s’han d’acabar bé, en un bon moment”, referma, sense amagar l’enyorança que li suposarà la decisió.
Una prova de la rellevància de Roselló a Els Pastorets és que, fins i tot, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha vingut a veure’l i n’ha lloat la trajectòria.
Qui ho diria, que algú es pugui sentir tan còmode a l’Infern durant tant temps. I que, en baixar-ne, provoqui una reacció tan generalitzadament efusiva.
