Teories absurdes, violència, saquejos, mentides, pors, falsa normalitat i desconfiança ens envoltarien si el món s'ensorrés, segons Eugène Ionesco. Així es pot percebre a la comèdia absurda La gran defunció, inspirada en Jeux, que el Teatre Sant Vicenç escenifica fins al 15 de novembre.
Amb la direcció de Marcel Castillejo, Clara Domingo i Albert Taulé, l’obra de teatre compta amb 18 intèrprets, que encarnen més d’un centenar de personatges: polítics, burgesos, experts, policies, mares, presos... Tots ells, abans que arribés l’epidèmia mortal, estaven immersos en una felicitat exagerada i superficial. L’humor negre, les situacions grotesques, els diàlegs delirants i la crítica a la hipocresia prenen l’escenari del Teatre Sant Vicenç.
“És tot un repte portar una obra d’un mestre de l’absurd com Ionesco. S’escenifiquen molt poques obres de text com aquesta, per tant, és una molt bona oportunitat”, explica Castillejo. L’acció no se situa a cap lloc en concret, per la qual cosa podria ser qualsevol lloc. I el mateix passa amb els personatges.
- Escena de `La gran defunció`, al Teatre Sant Vicenç
- Neus Franch Mimó (CEDIDA)
“L'obra ens fa reflexionar sobre com la societat actua davant les crisis irremeiables. És bastant pessimista i nihilista. Alhora, però, ens mostra que vivim en una roda i que el món torna a girar. Que després de caure en els inferns, se’n surt perquè no es pot anar més avall”, explica el director. “No queda altra més opció que acceptar-ho”. Tant l’autor com la direcció del Sant Vicenç assenyales els defectes, la crueltat, la insensibilitat en un entorn hostil. “Ens fa pensar si l’home és dolent per naturalesa, però ho intenta dissimular per conviure o si és l’entorn hostil el que corromp l’ànima humana i ens torna menyspreables”, es pregunten els directors. Altres referents catalans amb què han treballat –expliquen– són la Cubana, el Tricicle, La Calòrica o Plats Bruts.
L’obra de teatre es podrà veure encara els dies 1 (amb col·loqui postfunció), 7, 14 i 15. Els divendres i dissabtes, a les 21.30h. Els diumenges, a les 18h. Les entrades tenen un preu de 14 euros. La durada de l’obra és d’una hora i 40 minuts.
Ha estat un repte per a la direcció coordinar 19 intèrprets, que ofereixen “diàlegs delirants molt picats, frases encavalcades i a molta velocitat...”. És un equip, segons la direcció, “enèrgic i engrescat”, amb el qual s’ha fet molta pinya. També ha estat un risc escenificar de manera no convencional l’obra, que demana recrear un carreró fosc, una presó o una plaça.
“Crec que el públic enten de seguida el codi. Les dues primeres escenes potser sobten, però després l’espectador s’ubica en el collage de moments”, explica Castillejo. “No són riures de gag fàcil, sinó que Ionesco ofereix sàtira i ironia, et clava una plantofada a través del subtext. Requereix rascar una mica en el rerefons”.
