[Per Josep Mercadé, periodista]
Aquesta és la setmana dels barbuts que tradicionalment es considera com la més freda de l’any. Aquest any, tot i els estrambòtics comportaments de la climatologia, segurament es complirà la dita i, sí, pel que fa al temps, les temperatures dels pròxims dies experimentaran una bona caiguda. Però això no treu que aquesta setmana sigui, en política, més aviat calenta.
La llàstima és que no faran pujar la temperatura els debats acalorats, farcits de propostes i continguts. No pas. Malauradament, ens estem acostumant a viure amb gesticulacions de tota mena. Aquest exercici el practiquen a totes bandes de l’espectre polític. Segurament hi té molta influència la cultura de les xarxes socials, que ha modificat les pautes de comunicació més tradicionals.
Aquests dies ho veiem amb les llarguíssimes negociacions dels pressupostos de la Generalitat. La manca de majoria per part del govern de la Generalitat fa que Esquerra necessiti rascar, i molt, per trobar prou suport per tirar endavant els comptes del 2023. Com que tothom es marca línies vermelles, resulta que cal muntar una mica de teatre per tal de no ensenyar totes les cartes. Això fa que les negociacions s’allarguin fins qui sap quan.
Com a mínim, no és previsible que s’arribi a un pacte amb els socialistes fins que hagi passat la cimera entre Espanya i França d’aquest dijous a Barcelona. Cal guardar les aparences i, per tant, l’única opció és gesticular per allargar la negociació. Una part de l’oposició ha posat barreres infranquejables a un govern que vol mantenir el cap ben dret tot i la notable feblesa que li donen 33 diputats en un hemicicle de 165.
Les gesticulacions també arriben a aquesta cimera. D’una banda, el president del govern espanyol s’afanya a certificar que el Procés està acabat. Això fa enrabiar la resta de forces independentistes i les entitats que proposen mobilitzacions per tal d’obtenir un ressò internacional que posi de manifest la situació de Catalunya. Fins i tot la presidenta de l’ANC proposa al president Aragonès que faci una gesticulació com la d’exhibir una estelada a la foto oficial de la cimera.
No sé si la recerca del minut de glòria realment ens ha de portar a bon port. Tampoc sé si, després de la desmobilització que representa tanta marejada de perdiu abans d’aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2023 és la millor manera de fidelitzar la ciutadania amb la causa de l’independentisme. Realment aquesta setmana de gesticulacions servirà per eixamplar la base?
