[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Entre el 21 i el 25 de novembre del 2022 es va tornar a celebrar l’excel·lent Setmana de l’Emprenedoria per enfortir l’ecosistema emprenedor local. Hi vaig poder participar com a ponent. Esperem que aquest any també es pugui celebrar. Venen eleccions i sempre hi ha els del “no a tot”, especialment quan sonen les paraules emprenedor i empresa.
L’any passat, arran de la setmana d’Emprenedoria, ja vaig fer un article: Ja sabeu què veneu?. Un any més tard, després de múltiples assessories fetes a empreses i nous emprenedors, la realitat és tossuda: la majoria continuen sense saber què venen. I si no saps què vens, és impossible saber quins són els teus competidors!
Hi ha eines per analitzar la competència, com ara les cinc forces de Porter. Un dels temes importants és estudiar l’amenaça de productes substitutius que són els menys obvis i no saps per on sorgiran.
Per exemple, les companyies telefòniques es pensaven que venien missatges SMS. La realitat és que venien comunicació personal asíncrona. Quan van sortir programaris de missatgeria com WhatsApp, Facebook Messenger i iMessage, que permeten als usuaris enviar missatges de text, vídeo i multimèdia sense incórrer en càrrecs per SMS, va comportar una disminució dels ingressos per SMS a mesura que més clients van anar passant a utilitzar aquestes aplicacions. A més, l’adopció generalitzada de telèfons intel·ligents amb plans de missatgeria de text il·limitats també van contribuir a la disminució dels ingressos per SMS de les empreses de telecomunicacions. Tanmateix, sembla que, al final, han començat a entendre què venen! Algunes empreses han començat a compensar aquesta davallada oferint serveis de valor afegit com campanyes de màrqueting per SMS i solucions de missatgeria empresarial. Així, el que havia representat quasi el 25% del negoci de les telecomunicacions (amb 120.000 milions de dòlars el 2013, baixant als 96.000 el 2018 i 39.000 els 2021) ara és un negoci marginal que només aporta el 5% del negoci. Si les empreses grans s’equivoquen, com no es pot equivocar un emprenedor o una pime?
Aquest cas és un exemple dels competidors substitutius que entren en un mercat. Amb la irrupció de la informàtica, això ho hem vist múltiples vegades. Per exemple, Amazon amb la venda al detall, les reserves per internet amb les agències de viatge, etc.
Un altre cas d’anàlisi és el poder de negociació dels compradors (clients). Moltes empreses fan una anàlisi errònia d’aquest poder, especialment els oligopolis que tendeixen a subestimar els seus clients. Pensen que les barreres de sortida són altes i que podran retenir el client, sigui quina sigui la seva actuació. Així, un conegudíssim banc va decidir posar una nova comissió si no hi tenies multitud de serveis. L’objectiu era que tothom en contractés més. El resultat, cues per trobar hora per tancar el compte.
Hi ha entitats que sí que saben què venen. Agafem un cas molt senzill: una tintoreria. Si tu vens neteja de roba, el teu competidor no sols és una altra tintoreria, sinó també la rentadora de casa o un dels centres de rentatge. Si el que vens és el coneixement de la neteja i l’assessoria en la millor manera de rentar una peça, llavors tens pocs competidors. Quan portes una peça a la tintoreria i et diuen la millor manera de netejar, si potser no val la pena fer-ho i és millor tirar-la, etc. és un valor afegit que no et dona la rentadora. De fet, jo tenia una tintoreria al costat de casa que no sabia què venia i una altra, bastant lluny, que sí que sap què ven. On vaig a la tintoreria? Exacte! A la que m’assessora. De fet, la del costat de casa, que es limitava a posar peces de roba a una rentadora, acaba de tancar.
I per acabar, un paràgraf d’aquest article està fet amb intel·ligència artificial (IA). Qui ho vulgui provar, que vagi a https://chat.openai.com/chat. Molts, que no saben quin és el seu valor afegit, creuen que la IA és una competidora. Per a mi, només és una eina més.
I vosaltres, ja sabeu amb qui competiu?
