Va néixer sota l’aixopluc de l’Hermandad del Rocío de Sabadell, quan l’entitat només tenia dos anys. Amb només set dies de vida, en Toni Valenzuela (Sabadell, 1994) va representar el nen Jesús al primer pessebre vivent que organitzava l’entitat. I mai se n’ha pogut (ni volgut) desentendre d’ella: “Tot el meu desenvolupament personal està vinculat a l’Hermandad”, afirma.
Valenzuela n’és el president des de fa uns anys i, per ell, estar al cor de l’entitat li ha permès apropar-se a les persones i despullar-se de prejudicis i barreres. “Donant, és com es rep. Hem d’aprendre a entregar-nos a la resta”, sosté el sabadellenc.
El seu compromís amb les persones que més ho necessiten és una prova fefaent dels valors que guien la seva vida. Creu que una de les experiències més enriquidores que recorda és l’acollida de refugiats d’Ucraïna quan va esclatar la guerra a aquest país. O quan col·laboren amb els infants de diversos orfenats del país. “Sento que la meva existència és útil. No canviem res estructural, però fem costat a les persones”, diu.
Amor per la literatura (i Julio Cortázar)
Després de 28 anys implicat amb l’Hermandad i la seva tasca solidària, ha descobert milers d’històries. I ha descarregat tota la seva sensibilitat a través de l’art. La música va ser una gran aliada durant molts anys: ha estat dins d’un grup musical, Callejuela, i també en solitari. Però la literatura és el que l’ha acompanyat durant més anys de la seva vida. I és que de ben petit, amb només quatre anys, destinava el seu temps a escriure.
“La vida d’un ocell que veia pel carrer. O d’una planta… la meva mare encara guarda les cartes, tot i que estan escrites amb molt mala lletra”, diu entre riures. Ja és amb 17 anys que comença a perfilar les seves primeres novel·les que, de moment, no han vist la llum. Ja en porta set enllestides.
Un dels seus referents és Julio Cortázar. Recorda una anècdota: en el viatge de Valenzuela a Bèlgica, va descobrir que estava allotjat davant del mateix edifici on va néixer l’escriptor.
Un viatge a Mèxic
En Toni Valenzuela vol amarar de versemblança una de les novel·les (de 447 pàgines!) que va escriure quan era un postadolescent. La trama està ambientada en Amèrica del Sud. I és per això que llegirà aquestes línies ja des de Mèxic, on hi residirà durant uns mesos. Està recorrent arxius històrics, copsant l’ànima i l’essència de la capital econòmica d’Hispanoamèrica. Impregnant-se de la seva gent.
