Durant molts anys, Ricardo Arroyo va viure entre fogons. La cuina era el seu ofici i el moviment veïnal, una forma de fer comunitat. Res no feia pensar que acabaria assegut davant d’un micròfon, conversant amb actors i artistes del panorama musical que havia seguit durant anys i descobrint el que s’amaga darrere dels focus. Però la vida va canviar el guió. Una malaltia el va apartar de la professió i, enmig d’aquesta aturada forçosa, ràdio li va obrir una porta inesperada, quan s’hi va aficionar. Avui, a CAN10 FM, ha trobat en les paraules, les veus i les petites anècdotes dels altres una nova manera de continuar en moviment.
L’octubre de l’any passat va començar a presentar Las Calles Hablan, sense experiència professional ni estudis de comunicació, però amb moltes ganes d’escoltar i descobrir històries. “M’ajuda a continuar endavant, em fa sentir feliç”, diu, En un any, ha fet més de 70 entrevistes a artistes com Rafa Sánchez, Ana Reverte, David de María i Minerva, a més d’actors com Daniel Grau, vinculat al barri de Can Deu. La seva fórmula és allunyar-se del personatge públic per descobrir qui s’amaga darrere l’escenari. Per fer-ho, s’estudia a fons cada convidat i busca anècdotes que permetin una conversa propera, com si compartissin un cafè. “No vull parlar ni de política ni de futbol, sinó de persones. Deixo el càrrec i la popularitat en segon pla, quan entrevisto”, explica.
El seu passat com a activista veïnal —va arribar a presidir Jóvenes Vecinos de España— li ha permès teixir una xarxa de contactes que ara obre portes al món artístic. Aquells anys de participació associativa també li van ensenyar el valor de conèixer persones i crear vincles, una experiència que avui aprofita davant del micròfon. Ell mateix prepara els guions, investiga les trajectòries dels convidats i condueix el programa, que s’emet cada dilluns de set a nou del vespre.
- Arroyo és aficionat a la radio, on ha trobat una forma de sentir-se realitzat. Presenta el programa ‘Las calles hablan’
- CEDIDA
Però la ràdio és molt més que una nova afició: és una manera de mantenir-se actiu i sentir-se realitzat en una etapa vital complicada. També reivindica el paper de les emissores culturals sense ànim de lucre, que acompanyen els oients i donen espai a la cultura, sovint amb pocs recursos i gràcies a la implicació voluntària dels seus equips. Arroyo ha trobat en aquest món un lloc que no s’havia imaginat ocupar, amb una idea clara: parlar de persones, més enllà dels personatges.
