[Per Pere Alavedra, enginyer industrial]
De tots és coneguda la dita castellana que diu: “Es de bien nacidos ser agradecidos”. Avui els vallesans, de forma genèrica, i els sabadellencs en particular hem d’estar a agraïts a la nostra alcaldessa Marta, i al nostre conseller Juli.
A la Marta per la seva capacitat de lluita, que juntament amb una gran dosi de tenacitat i perseverança ha assolit veure en els pressupostos de la Generalitat el perllongament del Quart Cinturó fins a Sabadell.
Malgrat tot, no hem d’oblidar el treball que comportarà fer-ne el corresponent seguiment, per no trobar-nos amb la desagradable sorpresa que la partida no sigui executada, com moltes altres, tant del govern de l’Estat com dels governs autonòmics.
Al Juli, per la seva flexibilitat i capacitat d’escolta del territori. L’honora saber posar les necessitats de país no per sobre de les seves conviccions, però sí per sobre de les seves primeres idees; ha demostrat molta força i caràcter.
No és l’únic alcalde de Sabadell que ho ha fet. El primer va ser Antoni Farres, que tot i haver dit que no faria l’aparcament del centre, finalment va veure que era necessari per a la ciutat i es va construir. També en un principi va estar en contra del Quart Cinturó; però després en va veure la seva necessitat, com demostra el Pla General del 1993. No és ara ni aquí el lloc d’explicitar la necessitat del Quart Cinturó, sens dubte, una infraestructura de país.
Avui és el moment de mostrar agraïment per la capacitat de diàleg de dues persones amb ideologies diferents; però unides en la voluntat de servei a una ciutat, un territori, un país.
