JORDI SERRANO

Una esquerra “Entre dos mons”

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

El programa Sense ficció va emetre fa uns dies el documental Entre dos mons. Al programa es posava en evidència els grans problemes que tenen sobretot les noies –també alguns nois– de contextos musulmans que viuen a casa nostra. Vull felicitar els responsables per fer un programa decididament laic deixant de banda els plantejaments paternalistes, neocolonials de gran part de les propostes en ambients progressistes. És aquella idea d’un periodisme reaccionari de: donem cinc minuts perquè s’expliqui Hitler i cinc minuts als jueus. 

No parlo de la dreta racista, perquè seria massa fàcil. El que dol, el que més dol, és l’actitud de l’esquerra catalana. I aquí els assenyalo a tots: ERC, PSC, comuns i CUP. Han deixat de ser laics. S’han inventat coartades postmodernes de tota mena. El testimoni d’aquestes noies valentes, de les quals destacaria Sukaina Farés, hauria de fer reflexionar els màxims dirigents d’esquerres de replantejar-se la seva actitud. Sukaina ens deia: l’esquerra ens invisibilitza, o en anteriors entrevistes deia: “l’esquerra ens abandona”. Per cert, dues d’elles eren de Sabadell. Un motiu d’orgull ciutadà.

També va quedar en evidència la inconsistència del concepte islamisme feminista. Un concepte que és un veritable oxímoron. De fet, els capellans i monges progressistes de veritat als anys seixanta van deixar de portar sotana i vels per anar vestits com qualsevol altre. Per què ara és progressista portar símbols de la religió a tot arreu i en tot moment? I fer-ho a les llistes electorals? Cal dir, fins a cansar, que els integristes no volen la democràcia i la llibertat, i, per tant, aquesta gent no vota. I si voten, ho tenen molt difícil, perquè els partits d’esquerres defensen un munt de coses que xoquen frontalment amb l’islam. Els integristes catòlics voten el PP i Vox com tothom sap. Va ser també molt potent el testimoni d’un home de família integrista musulmana que és gai i ateu i va dir que, per als integristes, el pitjor era ser ateu. 

A veure, l’esquerra hauria de ser l’espai dels rebels amb més o menys grau, l’espai que vol una societat laica. I si algú a Catalunya vol buscar militants i votants d’esquerres, els ha de buscar en aquestes noies que es rebel·len des de molt, molt joves. Em van semblar impresentables les paraules de Raquel García, directora general d’Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa, que va afirmar sense vergonya que eren casos puntuals. Prego al conseller Josep González Cambray, un home sensible i compromès, que obri una investigació seriosa de la violència religiosa sobre les noies a les escoles. A quantes les volen casar per diners des de molt petites i abandonen l’escola? Quantes no van a activitats com colònies i excursions? Si l’excusa són els diners, que es creï un fons i acabem amb aquesta pantomima. També van ser vergonyoses les paraules de l’inspector dels Mossos d’Esquadra, del qual no donaven el nom. Per què van posar al calabós de la ciutat de la justícia una noia que va denunciar violència religiosa? Calen actuacions i protocols ja!

Comentaris
To Top