Carlota Olcina (Sabadell, 1983) és una de les actrius sabadellenques més conegudes. Popular per la seva participació en sèries com Merlí, Amar en tiempos revueltos o El cor de la ciutat, també ha protagonitzat grans obres de teatre i ha actuat en algunes pel·lícules. Una polifacètica trajectòria en la qual ha rebut premis importants, com és el cas del Butaca l’any 2019 a la millor actriu de repartiment per l’obra de teatre L’habitació del costat.
Fer vida als escenaris ha estat sempre la seva passió. Des de ben petita es va endinsar en aquest món, fet que la va portar a viure fora de Sabadell. Hi torna poc, reconeix, per això li fa molta il·lusió ser a la ciutat per presentar l’obra La Trena. Tot això ens ho explica amb gran somriure pujant les escales del Teatre Principal. És on actuarà i també és l’escenari de la nostra entrevista. Just uns moments abans que s’alci el teló.
M’agradaria començar parlant de ‘La Trena’. Què es pot trobar el públic que vingui al teatre?
L’obra parteix de la novel·la d’èxit de Lætitia Colombani La Trenza. Un gran best-seller que avui dia encara s’està venent. El que nosaltres representem és una versió molt fidel de l’original adaptada per Cristina Genebat i Marta Marco. A l’escenari hi trobareu tres actrius, que fem els personatges troncals. Representem tres històries de tres dones a tres continents diferents. La Smita a l’Índia, la Júlia a Itàlia (Palerm) i la Sara Cohen al Canadà. Són històries de superació, d’empatia, sororitat i de com la realitat de les seves vides acaba relacionant-se. El que també és bonica és que, a més dels personatges principals, també interpretem força personatges secundaris i crec que això aporta un joc teatral fascinant. I també hi ha Clara Segura, que fa de narradora.
Parlaves dels personatges. Quin interpretes tu i què ens en pots explicar?
Jo faig de Júlia, una noia jove que viu a Palerm. Treballa al taller de cascatura del seu pare, un negoci familiar. És una persona enamorada de la poesia i de la literatura. Un fet dramàtic a la seva família farà que hagi de prendre decisions molt importants i vitals. Això li generarà un drama propi que haurà de solucionar mentre es fa dona i es fa gran. És un personatge que ve d’una societat tradicional, una religió molt concreta i ella el que vol és trencar el destí que se suposa que tenia preestablert. En aquest sentit, m’agrada molt perquè representa una dona que acaba decidint per si mateixa quina vida vol viure.
Entrem en terreny personal. Ets sabadellenca, crescuda i formada aquí. Com van ser els teus inicis?
Vaig començar molt jove, amb 14 anys ja treballava. Vaig fer un parell de càstings tant de teatre com a la tele amb el Pep Armengol. Això em va portar a TV3 amb Laura, Laberint d’Ombres o El Cor de la Ciutat. I ho compaginava amb molt de teatre paral·lelament. Així que es pot dir que m’he format amb l’ofici i els companys.
Abans t’he escoltat explicar a les teves companyes les diferents sales que tenim a la ciutat. Hi ha alguna en concret que destaquis o recordis en especial per haver-hi actuat?
Estic molt contenta d’actuar al Principal. Un teatre preciós em fa molta il·lusió i crec que l’obra s’hi adapta molt bé. També vull destacar Ca l’Estruch, un espai polivalent amb sales més petites i properes. Això permet fer-hi diferents tipus de teatre i s’hi fan moltes creacions. M’agrada molt l’espai, el seu context i el que produeixen. Espero que continuïn aprofundint en això perquè ho trobo molt interessant.
En aquesta línia, consideres que podem definir Sabadell com a ciutat de teatre?
Jo penso que de Sabadell hem sortit molts actors i actrius. Així que per mi és un sí. Hi ha hagut molta gent amb èxit i penso que no s’ha de perdre. El que sí que crec és que cal potenciar més les sales i espais culturals que tenim. És la millor manera de fomentar la passió pel teatre al jovent. El teatre i tot el que transmet és una forma d’educar i cal que els joves ho visquin, ja que ells són el relleu.
Has fet televisió, cine i teatre. Què t’agrada més?
Tenir la sort de poder compaginar-ho és meravellós. Cada àmbit t’aporta coses diferents. El que és més bonic és fer projectes que t’agradin, amb valor, sentits, que traspassin… Tot i això, per mi el teatre és la base, l’origen. Es viu en comunitat i traspassa unes fronteres que a mi em poden. Li tinc un respecte i una passió brutals.
Centrant-nos en el present i el futur. Quins nous projectes tens en marxa?
No ho puc explicar gaire, però tinc un projecte d’audiovisual per a una plataforma. Començarem a gravar a l’abril.
