ALEIX GONZÁLEZ

Tornar a l’aspecte original de la torre d’en Feu

[Per Aleix González, president de l’Associació Cultural Can Feu i membre de la Secció d’Història i Arqueologia de la Fundació Bosch i Cardellach]

Fa pocs dies es va anunciar finalment que l’Ajuntament de Sabadell havia acabat de redactar el projecte de les reparacions d’urgència a la Torre d’en Feu. L’estudi, iniciat fa quasi dos anys, compta amb un extens pressupost de totes les parts del castell a reparar. Com que és tan extens, es va separar la finca en els edificis existents: l’edifici principal, la torre de l’homenatge, el pati d’armes, la capella, la torre del molí de vent i els dos coberts de les granges.

Personalment, quan fa quasi vint anys que estic investigant i recuperant informació sobre la finca i la nissaga propietària original (els Olzina de Riusech), en rebre i fullejar l’estudi que havien presentat, va ser un gran honor veure que la informació històrica de l’edifici a l’estudi està basada en part en les meves investigacions.

Això és molt important, ja que, primer de tot, s’ha de saber i conèixer com era l’edifici acabat de fer (es va acabar el 1901) perquè la imatge d’avui dia és diferent de com era a principis del segle XX i, desgraciadament, la idea col·lectiva del castell és molt desconeguda i es coneix només superficialment. Això determina què cal valorar i què no. Els tècnics i experts en patrimoni han de disposar de tota la informació possible per poder actuar.

La Torre d’en Feu, com que és un edifici reconstruït a l’època romàntica (1878 – 1901) amb la finalitat de transmetre a la societat la importància i l’estament social de la nissaga dels Olzina, la seva arquitectura visual és molt crucial i no s’ha de perdre. El sentiment del castell romàntic ha de ser mantingut a la restauració per continuar aquest sentiment bucòlic que té l’edifici. És per això, des del meu punt de vista, que s’ha d’enderrocar tot el que no sigui original de l’època del XIX. Dissenyat per un dels arquitectes més rellevants de Barcelona, August Font i Carreras (Barcelona 1845 – 1924), autor de la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona i la plaça de Toros de les Arenes, entre d’altres, era un gran coneixedor de l’arquitectura medieval i de la seva aplicació en l’arquitectura del moment.

Per exemple, els coberts de les granges, que actualment tapen part del castell per la seva gran volumetria a la façana nord, així com el galliner sud, al costat de la capella barroca del 1704, són fets als anys cinquanta del segle XX amb la conversió de la finca en una explotació de cria de porcs, burros i cavalls. Una imatge molt diferent de com era a finals de segle XIX, una mansió d’estiueig rodejada d’un entorn natural incomparable, el desaparegut bosc de Can Feu. El castell ha de transmetre el romanticisme del XIX, si no, per què restaurar un edifici d’aquestes característiques si no se li dona el valor que té?

Estem a prop a hores d’ara d’iniciar aquest reinici, gràcies a l’estudi de l’Ajuntament. Ara, però, cal fer-ne més difusió entre els experts. Per aquest motiu es reunirà aviat la Taula de Patrimoni, en què es parlarà del tema del Castell i sobretot de què cal restaurar prioritàriament i què no. És aquí on demano que també aquesta informació no es quedi només a les administracions, sinó que hauria de ser extensible a tota la societat, amb xerrades, taules informatives, etc. Crec que tot el que sigui de ciutat i tan important com és el nostre patrimoni cultural i arquitectònic hauria de poder ser comentat i opinat entre tots. Només així podrem tirar endavant una visió col·lectiva i uniforme de com volem recuperar i rehabilitar l’únic castell romàntic que tenim a la nostra ciutat.

Comentaris
To Top